16/03/2011

El món que ve, i el món que se'n va

1 min

Hem abusat massa d'expressions com "dies històrics", i ara que els vivim, ens costa batejar-los perquè no ens passin per alt. Un diari descriu esdeveniments que canvien la humanitat en directe i en càmera lenta, sovint en un primer pla que ens impedeix la perspectiva per narrar-ho bé. No sabem com acaba la jugada, el nostre relat combina fets consumats amb incerteses i preguntes. Per això avui que fa cinc dies del tsunami nuclear hem volgut aturar-nos i oferir una mirada més completa i reposada. Sabem ben poc cap on ens porten les revoltes del món àrab, la crisi econòmica o ara la tragèdia del Japó, però sí que podem endevinar què enterren, quin món estem acomiadant. No endevinem quin és el món que ve, però el que se'n va ja ens crema als dits. L'única certesa és que els canvis de model són irreversibles. I que assistim al final de les opacitats informatives: costa amagar els fets, tot s'acaba sabent. Una de les paraules de moda és transparència , i és cert que el món ens mostra cada cop més les entranyes. No són maques de veure perquè no són transparències de disseny, llenceria fina. És realisme brut, decadent, radioactiu. Misèria i companyia. El present fa por i tristesa, i la incertesa del futur tampoc no tranquil·litza. Però com que és el que tenim, ens hi agafarem convençuts que, si aprenem dels fracassos, ens n'hem de sortir.

stats