Un milió i mig de gràcies pels comentaris
Demà els que som de l'ARA fem sis anys i ahir l’Àlex Gutiérrez i l’Auri Garcia Morera feien un homenatge als 50.000 lectors que heu escrit un milió i mig de comentaris a l’edició digital en aquest temps. L’èxit d’aquest mitjà s’explica en una dada clau, la dels 37.000 subscriptors que hi doneu suport moral i econòmic, i que té com a autèntics amos els que ho vau decidir abans que sortís aquella primera edició entranyable amb Moisès Broggi i Graciela Noguera a la portada. Però hi ha altres realitats que emocionen, i sense haver creat aquesta comunitat de lectors tan participatius no seríem el mateix.
La decisió de moderar els comentaris porta una feinada a la redacció però compensa molt. Si no ho fas, les converses queden dominades pels provocadors, cridaners i insultadors de guàrdia. Hi ha molta gent que sosté que internet és un niu d’indesitjables basant-se en els comentaris de webs que ho publiquen tot i donen sortida al pitjor de la condició humana, refugiada en la covardia de l’anonimat. Aquí la gent pot fer servir pseudònim però ha d’estar registrada, i ha d’esperar que alguna persona s’ho llegeixi abans de veure-ho publicat. Fa temps que constato que els comentaris sempre milloren els articles, els amplien, matisen, arrodoneixen, discuteixen. És un exercici d’humilitat per als que escrivim, que alhora experimentem el plaer d’estar en bona companyia, de persones exigents amb mirada pròpia i criteri que paga la pena. Una conversa educada és un plaer que no podem perdre, és la millor manera d’avançar i d’aprendre. I sabeu què? Un 93% dels comentaris es publiquen. Apartant només el 7% més ofensiu, provocador i maleducat, es confirma que hi ha una gran majoria de lectors conversadors que són art i part en la comunitat de l’ARA i la fan créixer en quantitat, intensitat, proximitat i qualitat. Gràcies.
