30/09/2011

És l'hora de trencar inèrcies i pensar més

1 min

La diferència entre un bon professional i un de mediocre la notes només quan les coses van malament. Quan hi ha un problema gros. Quan cal reaccionar a temps, anticipar errors, canviar de ruta. En temps de bonança, als equips s'hi camuflen perfectament gent pessimista i gent inútil, i no passa res perquè la resta els tapa les vergonyes. Quan els equips són més ajustats, quan hi ha menys marge per amagar-se i quan fa pujada, es va fent evident qui ajuda i qui molesta. A vegades dic en conya, però ho penso seriosament, que en moltes llistes d'agraïments caldria dir-hi "això ha estat possible gràcies a tots aquests", i afegir-hi "i ha estat possible malgrat tots aquests altres". Controlar les inèrcies és el que marca diferències. Quan tot va de cara, te'n pots aprofitar, i tot és menys difícil, rendibilitzes la feina feta, vas tirant de beta, d'ofici, d'hàbits, de rutines. Però quan toca rectificar, o canviar el rumb o simplement frenar, la mateixa embranzida se't gira en contra. El professional mediocre et justifica que allò no ha pogut ser. El bo et diu que com que es veia a venir que allò no podria ser, ja tenia a punt una alternativa. Necessitem plans B, maneres de reivindicar-nos sense estar sempre enfadats, gent capaç de fer anàlisis ràpides de què guanyem i què perdem en cada decisió. Toca pensar més i més ràpid per actuar amb la certesa que estem ben encarats.

stats