Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

És grotesc, però seriós i molt perillós

La part més ridícula, grotesca i matussera de l'esborrany de l'informe fantasma que ara el ministeri no troba podria fer-nos veure una cara còmica del tema, però no ens ho podem permetre. Perquè els fets són greus, i l'espiral és molt perillosa. La part de suspens, de sospites d'espies del CNI i infiltrats i trucades intervingudes podria fer-nos veure una cara pel·liculera del tema, però tampoc no ens ho podem permetre. Perquè l'espiral és, insisteixo, perillosíssima, i això té més pinta de ser el començament que el final. És fàcil però precipitat i perillós, deduir que amb mètodes així no s'aturarà res, pel que tenen de barroers i de poc democràtics. És en aquests moments quan cal entendre i témer i anticipar la força dels estats, que es basa en instruments de tota mena, com hem vist i veurem. En els nostres reptes tenim tendència a combinar malament el seny i la rauxa, que usem en l'ordre invers. Tendim a la rauxa anticipada, l'eufòria de preveure que ens en sortirem segur des de l'autoritat moral o des del menysteniment dels rivals. I llavors apliquem el seny tard i malament, per assumir que el rival era més perillós i no hi havia motius per a l'eufòria i en el fons és fàcil dividir-nos. Tothom sap els exemples. Aquest procés nou pel caràcter constructiu (quan oblidem els últims dies de campanya ho tornarà a ser, espero) ha de ser també el procés que ens permeti aplicar el seny ara, per concentrar-nos, no precipitar-nos, no mostrar debilitat però tampoc anar de sobrats, perquè som en un terreny perillós. No hem de deixar que res antidemocràtic aturi el procés. però per aconseguir-ho és imprescindible valorar els riscos en la seva justa mesura. Cada cop és més irreversible, cada cop ens ho hem de prendre més seriosament.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF