SEMPRE HEM ESTAT decisius. Còmplices d'èxits i fracassos. Ens baixem la pel·lícula pagant-la o la pirategem. Llegim l'etiqueta abans de comprar, triem la botiga, el producte, anem al teatre, a la manifestació. Un senyor em va aturar per felicitar-me, dir-me que l'ARA és imprescindible i exigir-me que no afluixéssim. Li vaig demanar si ens comprava en paper o digital i em va respondre que enlloc. Ens seguia al Twitter. Queda clar que només m'havia volgut afalagar, que surt de franc. No ens trobava imprescindibles ni li preocupava que afluixéssim, si no s'hauria subscrit per garantir-ho. Treballem per millorar, ser necessaris (que és més que semblar-ho) i fer créixer el club de subscriptors de l'ARA, que ja ha creuat la barrera dels 19.000 i somiem que arribi a 20.000 l'1 de setembre, que farem el número 1.000. L'enquesta del CEO ens situa com el tercer diari preferit a Catalunya i us n'hem de donar moltes moltes gràcies i renovar l'esforç per pujar més.
Sempre hem estat decisius. Però ara que és l'hora de la veritat i tot costa tant i vivim en zones de risc, ho som molt més, d'aquí l'èxit dels verkamis , per exemple. Si no anem a aquell festival d'estiu potser no es farà l'any que ve, si al súper només mirem el preu no salvarem els bons productes, i allà on farem les vacances els alegrarem l'estiu. Ens cal sentit de la responsabilitat, ser conscients del poder real, tenir clar que el que volem que existeixi de debò reclama compromisos de debò. És la gràcia de tots els drets a decidir: que pel mateix preu ens posen deures.
