El dret a ser indecís i a ser infidel

A tres setmanes de la cita amb les urnes només la meitat dels enquestats tenen decidit repetir el vot a la mateixa formació que les eleccions passades. És una dada impressionant que mostra com s'està movent el panorama polític a casa nostra. És més: un de cada quatre ja té clar que canviarà de vot, mentre que un altre de cada quatre es mostra dubtós. La irrupció del dret a decidir com a tema central ha disparat, doncs, el dret a ser indecís i el dret a ser infidel. El traspàs de vots d'unes formacions a les altres i els dubtes raonables del 25% de votants faran que les tres setmanes que queden siguin realment decisives, que la campanya sigui més útil que mai, probablement més intensa i dura també. I anticipen una nit del 25-N emocionant i amb opcions de sorpreses. No en el titular gran, que sembla resolt: CiU guanyaria i triplicaria els tres que es disputen el segon lloc, que ni junts no l'igualarien. Però es mantenen i probablement es mantindran fins al final dues grans incògnites, la majoria absoluta i qui ocupa el segon lloc. L'enquesta dóna gairebé un empat tècnic entre el PP i el PSC, i no deixa gaire lluny ERC. De fet, el PP podria ser segona força sense necessitat de créixer, només mantenint resultats, si el PSC continua la caiguda lliure i troba el terra de vots molt més avall encara d'on el va deixar Montilla. És evident que la centralitat del país s'ha desplaçat i aquest moviment deixa algunes formacions més descol·locades, d'altres més centrades sense haver-se mogut, i fa que CiU guanyi un tipus de votants mentre que en posa en risc uns altres. També ho és que aquests resultats seran molt llegits i interpretats a Espanya i a Europa, de manera que els que ara tenen el dret a estar indecisos tenen el deure de decidir el 25-N, i seran realment decisius.