17/04/2011

I dimecres, un camp de futbol de veritat

1 min

El Barça va sentenciar al Bernabéu la tercera Lliga consecutiva, i va deixar un cop més sense cap opció al títol de la regularitat el projecte més car de la història del futbol. I el més curiós és que el Madrid va acabar la nit content d'haver-se estalviat la humiliació i d'haver maquillat el resultat amb un puntet que podran vendre com el de l'honor, si no fos per com el van obtenir. Que els blancs estiguin tan rendits, que acabin contents de continuar a vuit punts, és un mèrit enorme de Guardiola, i una prova del pou on està caient el madridisme. L'entrenador i el president més prepotents del món van signar amb alegria un empat davant d'un rival clarament superior, després de camuflar-se sota una gespa alta i eixuta i d'observar com jugava a futbol l'equip al qual no guanyen mai. No tallar la gespa i recórrer com a antídot contra l'espectacle a les trompades de Pepe és trist, com ho va ser que el jugador acabés el partit sense una targeta groga, que si ets del Barça les regalen per protestar però si ets llenyataire costen més d'obtenir. Mourinho s'està cuidant de deixar el Madrid sense títols ni prestigi ni classe ni señorío , l'està empetitint jugant a la defensiva amb trampetes indignes d'un equip tan gran. I mentrestant Guardiola s'està cuidant de lligar els títols d'un en un. Ja tenim el primer al sac, i dimecres un altre en joc contra el mateix rival, i en un camp de futbol de veritat.

stats