Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Estat d'ànim propi, agenda pròpia

Som a la meitat de la campanya i probablement ja hi ha tots els ingredients a sobre de la taula, a l'espera de com es cuinen durant la setmana final. El procés cap a l'estat propi va néixer d'un estat d'ànim propi, que ha estat una de les primeres estructures d'estat, la que ha permès iniciar un projecte des de la il·lusió i la capacitat de construcció. Això va descol·locar a fora, va cohesionar a dins i va provocar una convocatòria d'eleccions que tenen bastant de plebiscit. A vuit dies d'estrenar un nou Parlament on probablement dues terceres parts dels diputats s'hauran posicionat prèviament a favor del dret a decidir, caldrà veure ara quina capacitat real tenim de decidir cap on va la campanya. Qui en marca l'agenda. Des d'on es marca. És bastant evident que la línia argumental que ha anat agafant l'aparell de l'espanyolisme és pintar-ho com una imprudència de Mas. O un deliri o caprici. I des d'ahir és bastant clar que Mas passa a ser l'objectiu. Crec que és just ara el moment de repassar tot el que hem anat dient les darreres setmanes, recuperar l'esperit de la calma, no caure en provocacions, saber mantenir el to i mantenir el ritme. És perfectament compatible la recerca de la veritat i la transparència en tots els casos amb el rigor analitzant d'on surten esborranys d'informes, quan i per què. I sobretot cal demanar a tots els nostres representants que facin una campanya digna del moment històric i respectant la voluntat de la gent. La primera manera d'estar a l'altura és ser capaços de continuar marcant l'agenda, com es va fer a l'inici del procés. Ser més actius que reactius, i entendre que naturalment el procés i el camí hauran de ser nets, i precisament per això cal exercir el dret a decidir no fer el joc a qui saps que l'embruta interessadament.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF