La crueltat d'un sistema sense pensions

Aquest dilluns és molt fred, és el que toca. I molts catalans l'enceten, a més, amb el cor un pèl encongit. Parlo dels que ahir van veure a TV3 el 30 minuts sobre els jubilats que busquen feina, uns avis de Florida abocats desesperadament a mantenir-se com sigui, arruïnats per la crisi i perquè no disposen de cap xarxa de seguretat. Si ja sabem com n'és de difícil la reinserció laboral a partir dels cinquanta anys, veure gent de més de setanta intentant-ho és dramàtic. Un reportatge dur, que ensenya les entranyes del sistema en la seva part més cruel. L'emissió ha coincidit amb un moment en què aquí discutim sobre les pensions, i la veritat és que va ser molt il·luminador per entendre on no hauríem d'arribar mai. Deprimeix constatar que el nostre model de jubilacions és poc sostenible, però que l'alternativa és pitjor. Les finances i l'especulació formen una parella massa sòlida en el món global. I anem consolidant com a certa la intuïció que trontolla definitivament el món en què havíem viscut, on la gent anava treballant, prosperant i estalviant, i un dia podia disfrutar d'alguns viatges, ni que fossin en autocar. El repte que ve és construir un projecte de futur amb optimisme i confiança, en una economia mundial tan plena d'incerteses. I l'única certesa és que cal afinar al màxim per evitar abusos, però que una societat justa sempre ha de tenir xarxes. No per als que s'hi arrepengen, però sí per als que cauen.