Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Un banc boníssim i ric en voluntaris

Avui i el cap de setmana ens trobarem al súper quan hi anem a comprar algun voluntari del Banc dels Aliments. El Gran Recapte bat rècords de voluntaris, que és l'únic dels rècords que podem celebrar, i celebrem. Perquè el rècord de demanda és una dada negra més a la col·lecció de desgràcies de la crisi. Que aquest banc boníssim, tan ben pensat, tan eficient, que recull tot l'any excedents de fabricants de menjar i els ofereix a entitats que atenen gent necessitada tingui tant de present i de futur és més aviat un drama. L'increment de bosses de demanda és un indicador més de com la pobresa va envaint noves capes socials. Però entre les bones notícies, un parell. Que augmenta la sensibilitat, i per tant la gent que el cap de setmana farà donatius, perquè aquest és un país que reacciona i s'arremanga i perquè lamentablement cada cop més gent veu més propera i possible la necessitat extrema. I la millor notícia, insisteixo, és l'energia dels voluntaris. La del somriure que hem posat a portada, el d'en Vicenç Viñas, prejubilat de la banca que ha trobat en aquest altre banc, i sense cobrar, un espai on ser i on sentir-se extremadament útil. Allà on hi ha voluntaris, de totes les edats, hi ha voluntat. I passen coses. Molts omplirem la bossa de llet, oli i conserves de peix, la donarem i pensarem que allò ha estat bé, però que la feina s'ha de fer tot l'any. I tindrem raó, però això no nega cap dels beneficis de fer una acció simbòlica. Es recull menjar, però sobretot sobretot es fa sensibilització i es dóna a conèixer una entitat que treballa tot l'any amb camions, repartint tones. I alguns acabareu el dia havent-vos apuntat com a voluntari per al proper recapte, per trobar una motivació bancària que us permeti lluir un somriure com el d'en Vicenç.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF