Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

L'exemple ultrapacífic d'en Rafel de Cadaqués

TOTHOM QUE coneix en Rafel Martín Faixó, que a Cadaqués és tothom, el defineix com un jove molt intel·ligent i molt tranquil. Només podrien posar un ultra al seu currículum definint-lo com a ultrapacífic. Aquest jove de 19 anys anava vestit amb la samarreta blaugrana i duia una estelada a la mà a Mestalla quan un grup de vuit policies el va abordar, retenir, apallissar i detenir. És la seva versió, i tothom que el coneix, que a Cadaqués és tothom, se la creu. Li van dir "Te vas a enterar, catalán de mierda". Dedueix que els va fer ràbia veure l’estelada i per això van començar a clavar-li coces. Va témer per la seva vida. A l’hospital li van diagnosticar hematomes a l’ull esquerre, erosions al pòmul, edemes al pavelló auricular i als canells i una fissura en una costella. Tot i això, el van tenir emmanillat i tancat fins a les quatre de la matinada. En Rafel assegura que no s’hi va intentar tornar, que no va fer res, i tothom que el coneix, que a Cadaqués és tothom, s’ho creu. L’han denunciat per “resistència”, i ell ha denunciat els policies per la violència gratuïta. Quan en Rafel va tornar a Cadaqués va decidir donar la cara de seguida. Mostrar la seva cara blava pels cops, i dir “No tinc por”. I prometre que mantindria la seva causa pacífica fins al final. El ministre Fernández Díaz sap que haurà de donar explicacions i arribar fins on calgui. El Govern, el Barça i qualsevol demòcrata del color que fos haurien de donar suport a la investigació. Si en Rafel diu la veritat, com creu tothom que el coneix, que a Cadaqués és tothom, el seu és un exemple d’ultrapacifisme que cal preservar, defensar i mantenir. Calma extrema, determinació en la denúncia, donar la cara. Keep calm talla XXL. I endavant.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF