Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Voler-ho tot i dedicar-te a una part

En podem dir fragmentació o especialització. El cas és que les causes socials evolucionen a mida de la societat i els seus problemes, i també en funció de la creativitat i el caràcter dels que les funden i impulsen. Això fa que vagin apareixent causes o microcauses noves, de vegades moviments que s'autolimiten a una tasca concreta per a una causa, que treballen per objectius, per fases. L'origen pot ser puntual, alertar d'una cruïlla perillosa, evitar un desnonament, recuperar una tradició. Hi ha una guspira que fa encendre un moviment, un motor que la farà rutllar, una benzina que l'alimentarà, i el recorregut que acabarà fent està per escriure. De vegades algunes lluites semblen unipersonals, dedicades a una sola malaltia, o a un sol malalt. De vegades pot semblar que competeixen entre elles. I tinc claríssim que es retroalimenten, i el més important és que estiguin vives, que progressin, que siguin eficients, que obtinguin resultats puntuals i generin sensibilitzacions globals. Potser fa un temps hi havia moviments més amplis, més puristes, fins i tot, que ho volien abraçar tot. Ningú està en condicions de dir què és millor. Bé, hi ha alguna cosa que ho va dient, i són els resultats. Potser una causa que sembla ínfima és en realitat l'inici d'una d'immensa. Ningú ha dit que el que concentra les energies a una microcausa no aspiri a tot. Pot ser més ambiciós que ningú, i prou humil, o intel·ligent, per començar per una petitíssima part, conscient que cada passa acomplerta l'omplirà de moral a ell i a tots nosaltres per anar més lluny.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF