Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Trobar la distància exacta de les coses

UN BON AMIC fa temps que està convençut que el secret d’això que en diem felicitat, o almenys la via per no allunyar-te’n massa, és trobar la distància exacta de les coses i persones i relacions. Hi coincideixo, tot i que no tenim la mateixa distància en molts casos. De fet hi coincideixo des que m’adono que en alguns temes ell i jo hem trobat una distància diferent, i tots dos n’estem satisfets. Agafeu el concepte distància en el sentit de com de seriosament ens prenem cada aspecte, la capacitat per relativitzar-ne d’altres, les prioritats, la proximitat emocional... Conviure deu ser anar trobant gent amb qui coincideixes en la distància precisa, i anar respectant la que en té una altra. Això a vegades és difícil, perquè hi ha individus que pretenen que tu t’agafis les coses com ells, que t’afectin igual que a ells. Fa poc dues persones em renyaven perquè una obra no m’emocionava com a elles, i vaig acabar descobrint que el motiu pel qual no m’afectava ja m’estava bé. Podia entendre per què a elles sí i per què a mi no, i això no ens allunyava. La teoria de la distància, el grau de llibertat i d’intromissió, és definitiu en les relacions de parella, en les de pares i fills... Hi afegiria un altre fet clau, que és el to. La capacitat per expressar-te amb la passió i vehemència que calgui però amb respecte pels altres. La millor de les distàncies és la distància irònica. És el sentit de l’humor suficient per sortir-te de tu mateix i no pecar de transcendència ni egocentrisme quan t’expliques. Dic ironia, no cinisme, que és una eina per conviure i relacionar-te sense estridències ni invasions, però amb valors. L’altra cosa que ajuda és ser-ne conscient i anar modificant, mil·límetre a mil·límetre, l’espai de confort.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF