06/09/2011

Sobreviure a l'estrès nacional

1 min

Ahir l'Antoni Bassas suggeria a la contraportada un concepte que defineix el que vivim: estrès nacional. Es referia als últims anys, però alhora anticipava el dia que ens esperava. Estressant, desconcertant, depriment. Primer el Govern apareixent a les ràdios i teles amb postura ferma però aclarint que eren tres casos concrets. El mateix president del TSJC minimitzant-ho i queixant-se que en fèiem un gra massa. I a mitja tarda el TSJC diu que al final sí, que això de la immersió segur que tomba, tomba, tomba. Confusió i provocació permanent. Tortura emocional. Una tàctica de desgast que si no la gestionem amb intel·ligència farà que ens cansem i barallem. Ens estimem tant la llengua que la salvarem. Però ara toca saber com. Individualment tenim tirada a desfogar-nos i enfadar-nos i dir paraules gruixudes, però ens falta sovint una estratègia comuna i ferma que posi al centre la dignitat i alhora l'eficàcia. Ens cal un camí clar per no distreure'ns. El conflicte paralitza. Pensar que com més se'ns perjudiqui millor perquè més gent obrirà els ulls és assumir que un divorci és aixecar-te i marxar. I no, cal pensar en els nens, i mai més ben dit. L'escola comença dilluns, i cal salvar la immersió, per descomptat. I la pau a les aules, i la qualitat de l'ensenyament. Necessitem guanyar sense caure en l'estrès: els estressats s'han d'acabar agafant la baixa.

stats