HI HA TEMES que provoquen de manera immediata ganes de parlar-ne, i postures contraposades. Ahir a la reunió de previsions, entre notícies sobre el gas, Duran, Rajoy, horaris comercials i temps per Setmana Santa, la doble pàgina d’Estils sobre si té futur el sexe amb amics va captar l’atenció de seguida. És un clàssic que treus en una sobretaula i saps que hi haurà controvèrsia, que en funció de la confiança no tothom dirà exactament el que pensa. Grans pel·lícules com l’excel·lent Quan en Harry va trobar la Sally han abordat les contradiccions d’aquesta figura, i si llegiu el reportatge de la Raquel Alba veureu que hi ha fins i tot llibres de títols tan explícits com Amigos con derecho a roce. Sense ànim de fer-vos cap espòiler ni del reportatge ni del que us pot passar si ho proveu, la conclusió és que es pot si ho saps gestionar. No deixa de ser una resposta universal, per això els debats sobre la gestió de les emocions i de les circumstàncies vitals ens atreuen i ens captiven i ens desborden. Sobretot els que inclouen un dilema, un risc, els actes que saps com comencen però mai com acaben, els que es descontrolen. Pretendre organitzar en calaixets aquestes presumptes decisions que sovint no acabem de decidir és una de les lluites més interessants. Està per demostrar que parlar-ne, llegir sobre el tema, veure’n pel·lícules o debatre-ho ens ajudi en res quan arriba el moment, però imaginar-ho, posar-nos en les situacions, aconsellar els altres, especular i pontificar des de la distància és una de les alegries més intenses i més barates que ens podem permetre. De fet, una llarga sobretaula amb amics tocant un tema així acaba sent un plaer immens sense els riscos de portar-lo a la pràctica.
