23/12/2010

Sempre al costat dels mestres

1 min
Catalunya, Transicio

Mentre queia la grossa de Nadal a Catalunya, Artur Mas pactava la investidura amb Nadal i li tocava la grossa del Suprem, que amenaça l'engrescadora Transició nacional i fa que alguns temin que acabi sent una transició en sentit invers, amb la màquina del temps cap a la foscor dels anys setanta i seixanta i més enllà. Tranquils que no passarà, perquè ens defensarem. Com sempre hem fet en qüestions de llengua, de la manera més natural. Per això, posats a viatjar en el temps, hem reculat fins al 1920 per il·lustrar amb elegància la defensa de l'escola catalana en forma d'adhesiu. M'he proposat viure els propers dies, els propers anys, procurant no estar ni enfadat ni resignat. No em dóna la gana d'irritar-me, però tampoc penso treure importància a la gravetat de la sentència. Desconfio dels que volen rebolcar-se en l'agitació, perquè la immersió és un èxit de convivència, i per conviure cal tenir esperit positiu. Però no em refiaré tampoc dels que adoptin postures tan tàctiques que em semblin tèbies o covardes. Amb la llengua no s'hi juga. Intento connectar amb l'alegria, la fermesa i el treball diari dels mestres que han aplicat la immersió: ells saben que ha estat una feina complexa, integradora i exitosa. Ells tenen a les mans la continuïtat d'aquesta història educadora, i ens tindran sempre al seu costat. Contents d'ajudar-los, d'animar-los i de defensar-los.

stats