Recuperem el to, l'ambició i el lideratge

Potser és fruit de l'afecte enorme que ens vau mostrar ahir pels dos anys de l'ARA (gràcies). Potser és per prevenir que se'ns tiren a sobre un hivern cru i un 2013 dificilíssim. Però tinc clar que ara que ens la juguem tant no ens podem permetre el luxe de desanimar-nos. Ni rebaixar l'ambició ni perdre el to. Amb modèstia, amb autocrítica, amb serenitat. D'acord, amb el que vulgueu. Però amb seguretat i pensant en gran, a totes. El més important no és el que et passa sinó com hi reacciones, i ara mateix pateixo més per la moral dels ciutadans i pels que han de liderar el govern que per la complexitat dels resultats. Hi ha incertesa, i ja n'hi havia abans del 25-N. L'any que ve serà dur, i ja ho hauria estat sense el 25-N. Quan s'acosta un moment duríssim el mínim que hem d'exigir-nos, tots, és plantar-li cara amb entusiasme. No ajuda que anem parlant només de situacions ingovernables, confiem en la possibilitat de trobar fórmules noves per abordar realitats que també ho són. El que més m'ha enamorat dels últims mesos ha estat el to constructiu que havíem trobat, i l'hem de recuperar. També en el llenguatge. Amb realisme i responsabilitat, cal parlar de desgast, però també de l'oportunitat de fer història. Com que el nostre defecte és la prepotència, vull creure que assumir que tot és més complex del que semblava servirà per aconseguir-ho, des de la concentració màxima. Arribar a la consulta mai havia estat tan a prop en el món real (per molt que ho estigués més en algunes fantasies). I qui vulgui tirar-la endavant no ha de plantejar-se salvar-la, sinó guanyar-la. No està garantit que la gent ambiciosa, treballadora, optimista i amb confiança se'n surti sempre, però els que no hi posen tot això no se'n surten de cap manera, segur.