Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Rectificar és urgent i imprescindible

Hi ha una tendència universal a deixar podrir les coses, en lloc d'arreglar-les a temps. Ens passa en les relacions de parella, en les crisis econòmiques, en els mals cicles esportius, a tot arreu. No crec que sigui per una conducta autodestructiva, tot i que ho sembla. I aquesta tendència tan estesa i repetida és el que em fa ser més pessimista sobre les possibilitats reals de regenerar el sistema democràtic o redreçar l'economia en marxa sense una debacle més grossa. Des de Lehman Brothers s'ha continuat donant més poder als bancs. Fa temps que l'austeritat brutal i imposada la discuteixen fins i tot els que la van receptar, però no girem el rumb. Crec que som a temps de reinventar el sistema, però no veig els líders mundials amb voluntat o capacitat per fer-ho. I un gir així exigeix posar-s'hi ràpid, amb convicció i entusiasme. En realitat ens auguren que començarem a sortir de la crisi quan hàgim caigut avall del tot, i per dir aquesta obvietat no cal ser cap líder, al contrari. Què ho fa que no sapiguem rectificar en directe? La frase "rectificar és de savis" és un d'aquells tòpics carregats de raó. Per rectificar cal intel·ligència i visió. I més coses. Rectificar exigeix humilitat per admetre l'error, valentia per resoldre'l i molt de coratge per plantar cara als que intentaran que no ho facis. Si ho fas, pot tenir premi. L'orgull d'estar gestionant de debò, en lloc de deixar-te portar per l'onada, i l'opció real d'evitar l'accident. Perquè el destí dels que naveguen a la deriva i no prenen mesures és aquell final de pel·lícula tan trist i previsible.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF