LA MAJORIA DE propostes que últimament em criden l’atenció i em produeixen ganes d’aplaudir tenen el mateix nom i cognom: innovació social. Van apareixent iniciatives, sovint impulsades per les possibilitats que ofereix la tecnologia per relacionar-nos, que posen la creativitat i la intel·ligència al servei d’un món millor. Sí, sí, pretenen des del seu àmbit d’actuació millorar el món, fer-lo més just, amb més igualtat d’oportunitats, ajudant els que ho tenen més difícil. Tenim la sort de viure moments de canvi en què toca reinventar molts models i tenim la desgràcia de viure el creixement de la desigualtat, de manera que en el focus de qualsevol projecte és clau posar-hi la seva aportació a la societat, als altres. Innovació social, com emprenedoria social, vol dir ajuntar idees i persones, vol dir incorporar il·lusions a projectes, vol dir creuar professionals de diferents disciplines, vol dir trobar vies de sortida a problemes i a conflictes. L’educació i la salut són sectors on n’hi ha bons exemples. Però també la cultura, el medi ambient. Compta amb un munt de noves paraulotes i conceptes que ha anat inventant, micromecenatge, consum col·laboratiu, i amb altres de tota la vida, modernitzades, com els bancs del temps. Busca el millor de cadascú, l’eficiència, els resultats. I sol combinar professionalitat amb l’empenta i l’entusiasme dels amateurs, les persones que s’estimen el que fan. Conec persones que s’hi dediquen i una em va dir fa poc: “Treballes molt, hi ha maldecaps com a tot arreu, però te’n vas a dormir feliç sabent que el que fas paga molt la pena i que hi ha gent a qui li millores la vida”. En el fons només es tracta de fer un món més sostenible i habitable, en tots els sentits.
