I AQUÍ
Misc 27/06/2013

Que els ulls no ens brillin de ràbia

i
Carles Capdevila
1 min

QUAN T'ATAQUEN tens dos problemes: que t'has de defensar i alhora has de procurar no quedar-te a la defensiva. Quan ets víctima corres dos riscos: ensorrar-te i instal·lar-te en el victimisme. Això ho saben molt bé els que ens volen mal, a la vida personal, professional, social, política, nacional. I ho hauríem de saber encara millor nosaltres. Per molts motius, tots relacionats amb l'eficiència. A la defensiva no s'avança, sovint no s'aconsegueix ni tan sols evitar retrocedir. I des del victimisme s'obté compassió, però poca cosa més, perquè ningú no s'acosta allà on hi ha problemes. Per això els reptes d'aquest interregne en què volem salvar l'estat del benestar, regenar la democràcia, construir un estat propi, reinventar llocs de treball, són tan apassionants. Tenim greuges i motius per enfadar-nos i el més normal és que els ulls ens brillin de ràbia, per tantes injustícies, la més gran de les quals que creix la desigualtat. I, en canvi, l'única manera de convèncer, de seduir, i, per tant, de sortir-nos-en, és si aconseguim que aquests ulls carregats de ràbia amb motiu, carregats d'una por també totalment justificada, agafin un altre aire. La mirada de qui té un projecte, sap on va i té tantes ganes d'anar-hi, de progressar, de créixer, que esclar que es defensa, però cap endavant, que se sap víctima provisional però vol guanyar, aquesta vegada. Quan trobes la confiança, la seguretat, quan l'entusiasme es regenera, quan ja no mires enrere, els ulls et tornen a brillar, però ara t'ajuden a veure-ho tot molt més clar.

stats