I AQUÍ
Misc 14/12/2011

Preocupats del món: ocupem-nos-en

i
Carles Capdevila
1 min

La nostra és una societat que ret culte a les emocions, i les enalteix com si fossin accions. Estem enfadats, disgustats. La preocupació és una de les emocions que més hem mitificat, fins al punt que ho considerem una activitat. Què fas? Em preocupo. Qui està preocupat per un afer té la sensació que està fent una cosa concreta, s'està preocupant a fons per un assumpte. Una pedagoga m'ho va dir una vegada: els pares d'avui s'han fet addictes a estar preocupats perquè no eduquen prou bé, i dediquen tanta energia a preocupar-se per com ho fan de malament i a explicar la seva preocupació que no tenen temps ni força per ocupar-se'n i arreglar-ho.

Ens passa una cosa semblant amb la gestió de la crisi econòmica, la domèstica, la governamental, la global. Estem tan enfeinats resolent la tresoreria (i és tan imprescindible fer-la) que no tenim temps per plantejar un horitzó a deu anys vista, per exemple. A hores d'ara tots hi estem d'acord, tots trobem preocupant que les emergències dominin per sobre dels programes, que les meres tàctiques a curt termini ofeguin els projectes a llarg termini. Toca convertir la preocupació en acció. Començar a fer plans a deu anys vista, per exemple. El 2012 no pinta gens bé, però si volem que el 2022 pinti millor caldrà aprofitar tots els mesos del 2012 per canviar les coses, dibuixar nous camins i emprendre'ls. Qui se n'ocupa?

stats