Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Oficis que es perden: volem salvar-los?

EL MEU AVI devia llegir dues-centes vegades el llibre Oficis que es perden . El repassava en veu alta, amb nostàlgia creixent, i lamentava que quedessin tan pocs cistellers. Jo li replicava: "Avi, si ningú compra cistells per què vols que en continuïn fent?" Fa gràcia que hi hagi esmolets, però si ningú no els porta els ganivets s'esfuma el benefici, i per tant l'ofici. Hi penso ara que tanca el cine Lauren Gràcia (antic Texas), i la majoria dels que se'n planyen no hi anaven. Alguns pirategen les cintes amb alegria, i si els insinues que això potser no ajuda et reciten que la culpa és de l'IVA, dels preus, de les distribuïdores i d'una llista de malvats que es remunten al cine mut. Tenen bona part de raó, però és culpa de tothom menys d'ells, que ja és casualitat. Que la major part dels diners de l'actual consum cultural, artístic i mediàtic se'ls emportin els operadors telefònics i fabricants de mòbils i ordinadors, i no els creadors de continguts, genera una gran incògnita que encara no té resposta. Noto que el periodisme està amenaçadíssim, i crec que el salvarem, però convé que 1) l'exercim millor, 2) convencem els usuaris que el que oferim val la pena i 3) paguin. Hi ha massa consumidors que es declaren creients però no practicants: proclamen la fe en la informació independent però no s'hi subscriuen per garantir que ho pugui ser. La segona part del llibre Oficis que es perden n'inclourà alguns de relacionats amb la cultura i la comunicació. I costarà de vendre, perquè l'índex podria incloure l'ofici de llibreter.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF