No puc prometre però prometo

Ahir el PP de Mariano Rajoy va prometre crear tres milions i mig de llocs de treball a Espanya si guanyen. Jo no m'ho volia creure. No que els aconsegueixin crear, no em volia creure ni tan sols que ho haguessin promès. No es pot ser tan temerari, o prendre's tan poc seriosament el futur càrrec per regalar places de feina amb tanta alegria. No es pot tenir tan poc respecte pels aturats. Et ve al cap de seguida la promesa de "ochocientos mil puestos de trabajo" de Felipe González, que va acabar gestant la brometa que havia dit "ochocientos o mil" . Ara que crear llocs de treball és una epopeia, ara que els ciutadans reclamen sinceritat, Rajoy veu l'oferta de Felipe, la multiplica per quatre i es queda tan ample. No sé on han passat els assessors de Rajoy els últims anys, en què s'ha fet evident que la subhasta electoral és el més depriment d'unes campanyes que ho són molt en general. I no sé què ha fet els últims mesos, perquè l'únic consens global és que ningú té idea de com sortir-se'n, i que no es podran fer miracles. Rajoy en té prou callant per guanyar per majoria absoluta. Per això no em vull creure que ho digués. Digueu-me que ho he entès malament. Digueu-me que no és cert que algú que guanyarà gràcies al ridícul que va fer Zapatero negant la crisi o prometent brots verds inexistents, promet un paradís que ningú li demana.