Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

No és culpa de les primàries, és de com ho fas

ÉS EVIDENT que els problemes de la política i de les dinàmiques dels partits no els arreglen unes primàries. Com s’ha vist, unes primàries fins i tot els fan més visibles. Però això no és culpa de les primàries, és culpa de com es fa la política. Vull dir que no s’arreglarà deixant de fer primàries, sinó fent-les bé, de veritat. El que passa és que qualsevol pas cap a la transparència inclou que les vergonyes es vegin més. ¿La solució és menys transparència? No, menys vergonyes. Els partits han entès ja fa temps que els toca dir que es volen regenerar, ja només els fa falta creure-s’ho i posar-s’hi de debò. El segon pas i el tercer costarà més que el primer, perquè a dir coses ja hi estan acostumats. I de moment es conformen amb gestos, i te’ls expliquen amb cara de: a sobre que faig el gest no em pressionis. En diem gestos però la gràcia és fer-los de debò, no simular-los. Hi ha gent que mana al PSC que es queixa obertament: no pot ser que rebem els que hem fet el pas de fer primàries, i no els que no les fan. O la frase magistral de Collboni, queixant-se que es vagi a demanar a la gent que vota si sap què vota. Tenen raó en una cosa: els partits que tenen pràctiques igual d’oficialistes i opaques no cal que riguin tant ni hi suquin pa aquests dies. Ells també hauran d’avançar i quan ho facin també se’ls veuran interioritats desagradables. Però el drama és que si només vols fer un gest d’imatge, i la imatge en surt perjudicada, l’has vessat i has fet un trist favor a la política. La mala praxi que ara ha admès el PSC no és novetat de les primàries, ve de sèrie en alguns partits grans. I el problema dels que hi porten massa anys és que ni se n’adonen ni se’n sorprenen: només els sorprèn que ens sorprengui i en fem notícia

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF