02/02/2013

No fer res fent veure que fas alguna cosa

1 min

És fàcil deduir aquests anys, i més aquests mesos i encara més aquests dies que el sistema es col·lapsa. I m'encanta i m'emociona la metàfora de reiniciar com a solució perfecta a tots els mals. Cal recordar que aquest concepte va néixer arran del fenomen dels indignats , discutits per no aportar solucions però que cada cop és més clar que clavaven el pronòstic, perquè en realitat era un diagnòstic. El drama de la metàfora informàtica, i de totes en general, és que són tan precises per fer descripcions com inútils per prendre solucions. Un ordinador el pots aturar i tornar a engegar, però això nostre serà bastant més llarg, problemàtic i dolorós. Dolorós ja ho està sent. La sensació que som al final d'una era i en un moment de canvi radical ens permet ser optimistes mirant molt enllà, però com molt bé va escriure un dia Sánchez Piñol "els anys històrics acostumen a ser apassionants, però terribles de viure, per això una maledicció xinesa diu «Així visquis anys històrics!»" No puc desitjar de cap manera, però sí predir, que anirem cap a un col·lapse encara més gran. I convé alertar, desesperadament, que no s'ha començat ni a buscar el telèfon de l'informàtic de guàrdia. Entre els mecanismes més nefastos del nostre sistema hi ha la manera d'afrontar errors de sèrie com la corrupció. Hi ha tres vies habituals: o no fer res, o no fer res fent veure que es fa alguna cosa, o fer alguna cosa, però en sentit contrari: la clàssica i suïcida fugida cap endavant, que ens garanteix moltes emocions, però cap de bona.

stats