SI DUES PERSONES porten anys discutint i un decideix que prefereix canviar de pis i redecorar la seva vida, aquest tindrà uns quants reptes que enumero. Anunciar que se’n vol anar i que comença a construir el nou pis. Negociar els termes de la separació. Preveure totes les dificultats que suposarà la nova situació. Escoltar totes les dificultats que li anunciaran altres persones, i valorar en quina part poden tenir raó, malgrat que en alguns casos tingui la certesa que les exageren per espantar-lo. El principal repte, però, serà deixar de discutir, perquè quan dues persones porten anys discutint s’hi han acostumat tant que els costa molt canviar la rutina. El que construeix un nou projecte té una solució molt bona: dedicar el màxim de temps i d’energia a treballar-lo, pensar-lo, cuidar-ne tots els detalls, preveure’n tots els escenaris. Com més miri endavant i menys enrere, com menys es deixi distreure per provocacions, com més capaç sigui de mantenir la calma i el somriure, i sobretot com més sòlid edifiqui el seu somni, més possibilitats té de sortir-se’n. Perquè tot aquest temps ja no el perdrà en discussions emocionals i enverinades, i perquè quan prens una decisió, a banda de la determinació, és molt important l’esforç. Si algú opta per no fer cas de qui li adverteix les dificultats, continua discutint fins a l’últim minut i toca el dos improvisadament, corre riscos evidents de fracassar. Això és bastant fàcil de pensar i d’escriure i molt complex de portar a la pràctica. Però en qualsevol repte consistent a anar superant pantalles, el grau de dificultat selecciona els que estan preparats. I no acabem tenint sempre el que ens mereixem, sinó el que ens treballem i guanyem.
