Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Més enllà dels meus i els altres, o de bons i dolents

ADMIRO MANUEL CASTELLS i seré feliç el dia que articles com Internetfobia (fa dos dies a La Vanguardia ) els publiqui a l'ARA. Hi desmenteix -amb dades- una sèrie de mites contra internet i acaba concloent que "Témer internet és témer la llibertat". L'agafo com a cas d'una persona brillant, que domina un tema com pocs, amb qui estic d'acord, i que pel meu gust s'acaba passant de tremendista i solemne en la seva defensa. L'entenc: hi ha atacs a la xarxa i a les xarxes interessats, de mirada curta i amb arguments falsos, grotescos, que no s'aguanten per enlloc. Des de la força de l'autoritat moral i dels fets (internet millora la socialització, no aïlla la gent), t'embales i pel camí oblides l'autocrítica. Permeteu-me que utilitzi aquesta síndrome Castells per canviar de tema i il·lustrar el gran risc de l'independentisme. Rep atacs tan ferotges i guerres tan brutes, i té tants arguments democràtics i dades indiscutibles, que a vegades imita la passió i la falta de rigor intel·lectual dels seus contraris. Llavors exigeixes adhesió incondicional i desqualifiques els detractors. Témer internet és témer la llibertat, i témer la consulta és témer la democràcia, segurament. Però que els opositors apocalíptics no ens acorralin i ens facin abraçar postures acrítiques. Hem de témer -també- els falsos debats tan ideologitzats que neguen els matisos, exigeixen militància en el posicionament i marginen la possibilitat d'aprofundir més enllà de bons i dolents, encertats i equivocats, oberts i tancats, els meus i els altres.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF