LA CONDEMNA de Berlusconi a set anys de presó i inhabilitació no servirà encara per veure'l entre reixes ni per veure'l retirat de la política. Li continuarà sent útil per als seus deliris victimistes dibuixant conspiracions en contra seva. Però té més casos pendents, sentències anteriors per temes fiscals i, ara sí, està ben acorralat. Caurà. Això sí, haurà caigut tard, molt tard, massa tard, incomprensiblement tard, inacceptablement tard. És trist que amb les evidències que hi ha per tota mena d'escàndols sexuals i d'abusos de poder hagi sobresvicut tant de temps. És negativa la imatge nefasta que ha donat a la societat de la pitjor política i d'un masclisme, sexisme i exhibicionisme patològics. És depriment constatar que un personatge d'actituds tan repugnants ha mantingut simpaties populars i ha recollit tants vots. És perillós que hagi utilitzat les immunitats com a càrrec electe per mantenir impunitats que se salten la llei i la dignitat, l'ètica i l'estètica, que provoquen nàusea en sentit físic i moral. Ara bé, un cop Berlusconi hagi caigut, encara que sigui tard, deixarà sense arguments els que prediquen que hi ha gent que mai acaba pagant pel que fa. I deixarà en evidència els que confonen abusos intolerables amb "aquest sí que sap viure la vida". El pitjor de la supervivència d'individus com Berlusconi no és el que fan, sinó el missatge que es desprèn del seu prestigi social i del seu èxit esquivant la justícia. Tot això, feliçment, s'acaba. L'única cosa exemplar de Berlusconi acabaran sent les seves condemnes.
