CANVIARés l'única oportunitat de millorar. I comporta el risc evident d'anar enrere. La lògica conservadora porta a retardar els canvis i pensar-los i planificar-los, sobretot en èpoques que les coses van bé. Quan el que fas no funciona s'imposa tot el contrari, perquè l'única certesa és que aquella via ha passat a ser inútil i cal explorar-ne de noves urgentment. Ara que el món no funciona, que vivim un ensorrament de molts sistemes, el més arriscat és justament no canviar, i el més conservador és fer-ho, perquè acaba sent l'única opció de mantenir el que teníem, però obtenint-ho per altres vies. Però ni estem preparats mentalment ni estem ben liderats per a aquests canvis. Hi ha pressa per fer les coses de maneres diferents en tots els àmbits, tanta pressa que a vegades ens saltem els preliminars, el procés de convicció, de seducció. I aquest és un error greu, imperdonable. El canvi l'ha de liderar el que l'ha de fer, el que l'ha d'executar. No et poden canviar per força. Per força, com a molt, et poden canviar per un altre. Qui vol que canviïs, qui necessita que canviïs, ha de saber fer-te veure per què, dibuixar un horitzó i deixar un marge suficient perquè tu ho facis possible. Sé segur que vivim moments decisius en molts aspectes, i crec que haurem de trobar mètodes nous per impulsar molts d'aquests canvis. Els uns haurem d'aprendre a seduir més ràpid i els altres a deixar d'oposar una resistència que només prové de la inèrcia d'un pensament caduc. Sent tots conscients que toca fer les coses diferents però que només amb entusiasme ens podran sortir bé.
