Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'humor que salva: o me'n ric o rebento

Ahir van crear una tipus de lletra inspirada en la dels papers de Bárcenas, la corrupt script . L'enginy i l'humor terapèutic, en defensa pròpia, està en plena ebullició per sobreviure a l'allau de notícies. La creativitat s'estén de manera espontània per la xarxa, amb tota mena de fotomuntatges i paròdies de frases que semblaven insuperables, com la de Rajoy. És el que Peter Berger va definir com "la rialla que salva" en el seu assaig sobre la dimensió còmica de la condició humana, és la funció social de la caricatura , que ridiculitza els draps bruts. Quan l'alternativa és o me'n ric o rebento, riure és sobreviure. Hi ha un humor d'actualitat que facilita la digestió de les notícies i estalvia moltes llagues d'estómac. I aquests dies està a un nivell alt, malgrat la competència deslleial dels que ja es fan el gag a sobre. Però hem de tenir clar que aquest humor no ens traurà d'aquí. Berto Romero em deia l'altre dia que molts humoristes se senten pressionats i erigits en "salvadors", que la gent els agraeix tant la funció que fan de denúncia que els considera els elegits per trobar solucions. I sí, l'humor és un dels millors tractaments per rebaixar el dolor cutani que provoquen malalties com la corrupció, d'aquí que els programes que se'n foten pugin en audiència. Però no n'és l'antídot ni n'és el remei. Salva i té efectes calmants, però no cura. Celebrem la bona salut mental d'una societat que se'n sap riure i esperem que tot torni a lloc i cadascú recuperi el seu rol. Ho notarem quan trobar motius de sàtira tingui més mèrit, quan s'ho hagin de treballar.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF