L'hora d'estar orgullosos, decidits
Tenim el privilegi de viure un moment històric, en llibertat i en democràcia. I això només ens pot fer sentir orgullosos, agraïts, contents. I, sobretot, sobretot, responsables. La responsabilitat és total. I la més gran de totes, inexcusable, és treballar per preservar aquesta llibertat i aquesta democràcia, exercir-la, vigilar-la, promoure-la. Hi ha tendència a justificar reaccions emocionals pel context, fins i tot errors. La maduresa resideix precisament a controlar aquests impulsos, enlairar-te, tenir una mirada que incorpori context i visió històrica. Arribem massa condicionats pels últims dies i és fàcil anticipar uns mesos durs. Però aquest cop el que hi ha en joc obliga a mirar enrere unes dècades, i mirar endavant també a llarg termini. Tant per la part engrescadora, constructiva i nova del procés com per la part més fosca i crispada, ja ningú no dubta que aquest 25-N i el que vindrà ho recordarem molts anys. I tots tindrem clar què hem fet, com hem ajudat, com ens hem arremangat. Mai havia vist gent tan il·lusionada, motivada, interessada en la política, i alhora mai m'havia trobat tanta gent que, per la condició de periodista, fins i tot t'atura al carrer per preguntar si això anirà bé. Responc que sí, que ens en sortirem, que hem d'estar tranquils i contents. No en tinc cap dubte. Perquè m'ho crec i perquè forma part de la responsabilitat transmetre aquesta confiança, fer-la encomanadissa. Perquè és evident que només si ens ho creiem i ho repetim amb el cap ben alt, només si sortim al carrer satisfets de viure en una democràcia i els ulls ens brillen amb alegria i fermesa, d'aquí uns anys podrem estar orgullosos de nosaltres. La democràcia, que és el dret a decidir, reclama de manera permanent el suport de gent serenament decidida.
