20/09/2011

L'atur a la porta, l'amor per la finestra

1 min

Això de jugar a interpretar estadístiques és tan temerari que algú, afortunadament en conya, deduïa ahir que si es tornen a disparar els divorcis congelats per la crisi, deu ser que hi ha brots verds. Va ser lògic que s'aturessin les xifres de trencament de matrimonis, ni que fos per manca d'estoc de parelles casades. I també ho és que si hi havia divorcis en negre, aparcats a l'espera que revifés l'economia, han acabat emergint perquè no arribar a final de mes no sol ser causa de reenamorament, més aviat el contrari. D'aquí ve que l'atur, aquesta plaga que no sabem resoldre, sigui un element tan pervers que accelera les crisis de parella i alhora frena la seva dissolució efectiva. En èpoques de bonança sabíem que activitats com una mudança o unes obres precipiten separacions, perquè afegeixen tensió i posen a prova la capacitat d'entendre's. Ara la gent fa menys mudances i menys obres, però l'estrès econòmic és permanent. Hi ha hagut anys en què els divorciats presumien que amb el que havia pujat el seu patrimoni (el pis compartit) podien ventilar el matrimoni i comprar-ne dos de nous ( pisos i matrimonis). Si repartir guanys ja origina maldecaps, haver de gestionar la misèria converteix les històries de desamor en temps de crisi en melodrames. El tòpic invoca la capacitat de "refer la vida" del divorciat, i per refer-la i buscar l'amor cal salut i convé tenir feina.

stats