19/09/2011

Ho sento, però més ja no es pot simplificar

1 min

Hi ha una tradició consistent a simplificar els missatges durant la campanya electoral. Pesa molt, aquest hàbit o inèrcia o norma, perquè fins i tot ara que el nivell ja és prou baix tot l'any, noto intents d'abaixar el llistó. Tinc molt males notícies: no es pot caure gaire més avall, no ho intentin, sisplau. I aprofitin l'experiència dels programes de televisió fets en platós, que seria el més semblant a un acte amb públic. No cal intentar fer riure a qualsevol preu els que seuen davant del presentador, és millor pensar en els de casa. Fer bromes internes, o recórrer al que és més fàcil i barroer per arrencar unes rialles, pot donar moral instantània, però és innecessari i arriscat. Aquell públic (al plató o al míting) en el fons no és del tot de veritat, és un actor secundari, està atabalat, i resulta més eficient que algú els demani que aplaudeixin o que riguin amb un cartellet i concentrar-se a dirigir els missatges als que en veuran el fragment al telenotícies. Ja que els partits s'han acostumat a donar les imatges preparades (i les teles a acceptar-ho), gairebé m'estimo més que manipulin del tot i posin rialles o aplaudiments de llauna. Així es podran estalviar acudits o acusacions exagerades per arrencar rialles o aplaudiments a qualsevol preu. Pensin que després ho veu la gent a la tele o als diaris, i quan llegeixes algunes frases transcrites passes vergonya aliena.

stats