30/01/2011

Hi ha molta pressa per aplicar retards

1 min

El nostre és un món que presumeix d'accelerat, que en el fons avança a batzegades, i que combina de manera paradoxal uns processos rapidíssims amb uns retards angoixants. Patim retards aeris, ferroviaris i terrestres, i ara ens acaben de retardar (amb moltes presses, per cert) l'edat de jubilació. No sabem de què treballarem demà passat, però sí que haurem de cotitzar divuit mesos més que fins ara per cobrar el mateix als 67 anys. És molt simptomàtic de les contradiccions temporals que l'acord de les pensions que hipoteca dècades de vida l'hagi signat un Zapatero que no sap si continuarà sent president el mes que ve. El mapa de caixes catalanes tenia un segle i mig d'història i s'ha capgirat del tot en una setmana.

I Tunísia va trigar a caure, però Egipte s'ho ha rumiat poc abans de seguir-li les passes, i pot acabar generant un efecte contagi al món àrab a imatge del que va ocasionar el Mur de Berlín. Potser sí que som a la societat de la velocitat variable, però varia de cop, en sec, bruscament. Gastem més el fre i l'accelerador que el canvi de marxes. O estem aturats en un embús o ens embalem a 120 per hora. Les dictadures de trenta anys cauen en 30 hores. O som precoços o impotents. No només desapareix la classe mitjana, sinó que està en vies d'extinció la velocitat raonable. Alerta als llocs on fa temps que no es belluga res: quan comença no hi ha qui ho aturi.

stats