HI HA PERSONES afables. Amables. Intel·ligents. Curioses. Positives. Alegres. Atentes. Cultes. Que saben viure i que saben com fer-ho perquè viure a prop d’elles sigui més fàcil. Que et ve de gust perdre-hi el temps, perquè mai el perds. De tant en tant et trobes alguna persona que és tot això que he anat dient alhora. L’enveges, i procures acostar-t’hi, sense abusar-ne, a veure si se t’encomana i a veure si pots gaudir-ne més. Avui dia es parla molt de la gent tòxica, i crec que convé definir-la i acotar-la. Però una de les maneres més riques d’abordar les classificacions de les persones és buscant les virtuts que els trobem, subratllant-les i gaudint-ne. No crec que la idea sigui fugir d’una gent determinada sense saber on anar, sinó buscar una gent determinada. I imitar-los el que ens agrada. Un dels consells més elementals és mirar d’inspirar-te en el que t’agrada de com et tracten, mirar de defugir tractes que no t’agraden. Buscar el contagi. I la resta ve sol. Si tens la sort de trobar persones de les que busquen una solució per a cada problema, sempre més veuràs venir d’una hora lluny els que troben un problema per a cada solució. Hi ha qui els ridiculitza, els troba senzills, soferts, poc interessants, previsibles. Provisionalment brilla més el polemista de guàrdia, però com més veig prosperar a les xarxes socials els que si no troben un conflicte el provoquen, més aprenc a valorar a la vida real, de cara, la gent a qui li agrada la conversa, a qui l’atrau convèncer, i que sap que per fer-ho és essencial cultivar el respecte i convé fugir de sobreactuacions i tremendismes que són escuma pura, i que fatiguen. Res em sembla més atractiu que buscar aquestes persones, i res et farà més feliç que trobar-les.
