31/03/2011

Execució hipotecària i cadena perpètua

1 min

De fer-te fora de la casa que no pots pagar en diem execució hipotecària . Que executin ja dóna la idea de judici sumaríssim. Però a casa nostra, si és que hi ha cases d'algú, hi ha vida després de l'execució. Això sí, és una vida amb condemna a cadena perpètua: continuar pagant pel que ja no tens. Sindicats i consumidors impulsen una iniciativa popular carregada de sentit comú: que tornar les claus saldi el crèdit. Podem estar d'acord que generalitzar-ho és arriscat, inviable i podria fer trontollar els bancs. Caldria fer-ho només en primeres residències, i en casos claríssims en què no hi ha sortida. Però des del sentit social, des d'un mínim comú denominador de justícia, és important que el sistema no ofegui del tot, que no afegeixi a la derrota personal la humiliació, i que deixi recomençar de zero, no de sota terra amb un peu a sobre que t'esclafa. Marxar sense res del que pensaves que era casa teva i que has pagat durant anys és un fracàs enorme, un tràngol humiliant, i aboca els perdedors a una situació límit, econòmicament i moralment. Per valorar si és viable canviar la llei parlem sovint dels arguments tècnics, del que és bo per a l'economia, i fem bé. Però la cohesió social requereix confiança en un sistema que si el deixem ser rematadament cruel amb els que no se'n surten genera una nova bombolla: la de la descreença, ràbia i desesperació de gent que ja no té res més a perdre.

stats