Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Contra la por a divertir-nos (i que es noti)

ENCARA RIC rellegint mentalment els consells d'Albert Om a Neymar ahir a l'ARA. És aquell riure de veure't ben retratat en una actitud que a vegades frega el ridícul. Li deia al fitxatge brasiler: que no se't vegi massa feliç, ni extravagant, no ballis gaire, poques estridències, res d'estrambòtic. Sí, hi ha arguments: una estrella de l'esport s'ha de cuidar, el model, els valors... Però hi ha la incomoditat amb qui s'ho passa millor que nosaltres. I encara més amb qui, a sobre de passar-ho bé, en presumeix. Aquest "a sobre" delata la tolerància amb qui amaga la felicitat, i la ràbia a qui en fa -a sobre- ostentació. Això ho anirem canviant, i ara en tenim una oportunitat. Enverinada, però és una gran oportunitat. És cert que les penúries de molta gent fan més recomanable que mai la prudència en les aparences. Però encara és més cert que les ocasions de divertir-nos s'han reduït. Doncs quan en tinguem una, som-hi sense manies. Ahir a Palamós veia gent entusiasmada amb el primer sol, parlant ja de la revetlla de Sant Joan, encarregant un cremat. I sí, de seguida tots afegim que res, ho fem a casa, amb uns amics, serà una petita festeta, un pica-pica. D'acord, però si un dia la podem fer grossa, la festa, cap vergonya. Quan trobem l'ocasió per riure, ballar, reunir una bona colla, sense complexos. I l'endemà presumim-ne, que ens ho hem passat bé, no cal que la felicitat, a sobre que és escassa i provisional, es quedi a casa, amagada darrere les cortines, per no ofendre. Encomanem-la. Divertim-nos.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF