Conte de Nadal al PSOE
HI HAVIA UNA VEGADA un partit que es deia PSOE, i que el 2016 va tenir un any difícil. Van fer fora el seu líder per haver mantingut la promesa de no fer president el seu rival.
El 22 de desembre va passar una cosa important. Una bona notícia: els havia tocat la Grossa de Nadal, com diuen que passa allà on hi ha hagut alguna catàstrofe grossa. Però no: les desgràcies mai no vénen soles. O “a perro flaco todo son pulgas”, que diria Felipe González, poder a l’ombra a les ordres -ben remunerades- de l’establishment.
La loteria no havia tocat al número que jugaven tots, sinó a 5 dècims d’un altre número que l’administrador de loteria els va regalar per haver fet una despesa tan gran. Suposem, perquè si el regal fos per algun altre motiu ja podrien plegar.
Si ets el que ha comprat la loteria d’un partit socialista i per haver fet els tràmits per a tots els treballadors et regalen 5 dècims, què fas? Repartir-los de manera solidària, oi? No: la cosa va ser molt més directa a can “si tu no hi vas ells tornen i si hi vas també els farem tornar”. Un dècim sencer a la butxaca del que feia la gestió, un altre per al director financer, un tercer per al gerent (sempre s’ha de quedar bé amb els caps) i els dos que quedaven els van repartir entre 9 persones, se suposa que del seu departament. Cada dècim rebrà ara 400.000 euros. Els que havien jugat al número oficial, ni aigua.
Semblava que la cosa ja no podia empitjorar. Però sempre es pot caure més avall, com sap Miquel- por Dios líbranos de Rajoy y del PP -Iceta. El gerent va assegurar que havia perdut el seu dècim, i ho va denunciar a la policia. Per ser l’home que porta els comptes, és una deliciosa exhibició de pèrdua de papers. (En el moment de tancar aquesta primera edició del conte, el gerent diu que ja ha trobat el dècim perdut i el comitè d’empresa reclama un repartiment més just.) Continuarà.
