Són dies de nervis per als aspirants a consellers de la Generalitat. La discreció lloable amb què Mas porta els nomenaments alimenta tota mena d'esperances. Sortir a les travesses si no ho tens del tot lligat és contraproduent, perquè es perd l'efecte sorpresa i els teus enemics tenen temps de desacreditar-te. Si algú que m'està llegint no sona com a conseller, és independent, té prestigi i no ha rebut cap trucada, ni una, ni tan sols una insinuació, ni un trist sondeig a través de persona interposada, pot ser l'escollit. De fet, és el candidat perfecte, enhorabona. I això amplia més que mai el cercle de possibles candidats. Mas ha promès fer un cop d'efecte i això requereix un nom que ningú no s'esperi, i que obligui la gent a deixar anar un "oooh" quan el senti. Me n'imagino alguns a casa seva, pendents que no els falli la cobertura del mòbil. Ahir van anar a dormir pensant que potser demà rebran la trucada. Màxim abans del cap de setmana. Qui sap si es penedeixen d'haver canviat massa cops de telèfon, perquè si el futur president l'ha de demanar a algú, s'aixequen sospites. En altres processos de selecció procures fer-te trobadís, o fas un SMS amb qualsevol excusa, perquè tinguin el teu número a mà, però com que en aquest cas impera el secretisme, s'ha de vigilar que un error no ho engegui tot a rodar. Per això us recomano un honorable silenci i una honorable paciència. I us desitjo sort, consellers.
