Cal molta moral per saber-se vendre

Catalunya té 686.800 treballadors sense feina, i mentre que fa dotze anys teníem un 10% d'atur al costat del 15% espanyol, la distància s'ha reduït a la meitat: el 17,98% català és molt proper al 20,33% espanyol. Interpretar les xifres no és només imaginar el drama de les cases on tothom és a l'atur. Ni és només posar-se a la pell dels que suen per arribar a final de mes. Dels drames extrems i terribles ens en fem el càrrec, tot i que quan les xifres negatives acumulen tants zeros perdem la noció de la quantitat de veïns de l'escala que ho pateixen. Però al costat, a més, hi ha centenars de milers de situacions que, sense ser casos de vida o mort, són profundament tristes. Tristes perquè sense una estabilitat econòmica no hi ha projectes de futur, ni il·lusió. Tristes perquè som en una societat en què sense diners es fa ben poc, i en què associem "què som" amb "de què fem". Els llocs de treball, a més de ser escenaris de subsistència, ho són de relacions socials, realitzacions diverses i injeccions d'autoestima. L'autoestima de guanyar-te la vida i la de prosperar, sentir-te útil. Ja sé que hi ha qui especula amb l'atur. Però també que milers de catalans s'aixequen cada matí obligats a buscar feina, que és un desgast emocional immens. Cal molta moral per oferir-te a un mercat tan dur sense caure en el desànim. Com que el llenguatge és intel·ligent, d'intentar que algú et fitxi ja en diem "saber-se vendre".