Carl Honoré: "Som tan impacients que volem desaccelerar de pressa"

Una dècada després de publicar Elogi de la lentitud , Honoré és a Barcelona per promoure La lentitud como método (RBA). L'agenda està complicada, però tenim una horeta, just abans de dinar. Ja l'han avisat que hauran de ser tapes.

Suposo que no em vindrà amb presses.

No, per part meva no hi ha pressa.

¿El ritme de l'entrevista el vol marcar vostè?

Marquem-lo junts, busquem el tempo giusto .

Com es porta això de ser el guru de la lentitud?

La paraula guru genera moltes rialles a casa meva. No sóc cap oracle, no és el meu estil, jo només procuro fer preguntes, donar pistes.

Quant temps fa que promou la lentitud?

Ja fa uns deu anys.

Doncs tinc males notícies. El món va molt més de pressa ara que fa deu anys, avança en direcció contrària.

Estic d'acord que la cultura general ha accelerat, però el corrent slow, que és minoritari, ha guanyat terreny. La idea que cal guanyar temps i qualitat es va estenent. Per exemple, l'escola Eton anglesa, la més prestigiosa, una màquina de crear elits, m'ha proposat de treballar amb mi l'educació lenta. S'adonen que els alumnes han perdut l'hàbit de canviar de marxa, de reduir el ritme. Que arribi això a les escoles on buscaven la rapidesa i els millors resultats és bon senyal.

L' slow food també es va imposant.

El moviment slow gastronòmic és la llavor original, nascuda a Itàlia, però la idea de fer les coses amb el temps just ara s'escampa a tots els àmbits. L'alentiment té valor al mercat i als llocs de treball del segle XXI. És una filosofia de vida que ho toca tot.

Diu que la velocitat no ha curat res. Sembla una postura radical.

No sóc extremista ni fonamentalista, estic aficionat a la velocitat, visc a Londres, que és una ciutat volcànica, practico esquaix i hoquei sobre gel, esports que exigeixen rapidesa i et donen adrenalina, m'agraden els terminis curts per lliurar coses, m'hi moc bé. I entenc que si un amic s'ennuega has de córrer i salvar-li la vida. El problema és que ens acostem a problemes complexos amb mentalitat d'emergència, per resoldre-ho a l'acte, pensem que sempre trobarem el màxim resultat amb el mínim esforç, i això no resol absolutament cap dels problemes complexos.

D'on ens ve tanta acceleració?

És una actitud molt humana, i ben lògica. Tenim un termini, ens morim, i per tant és natural voler aprofitar el temps. Des que mesurem el temps amb rellotges ens obsessionem molt més per la productivitat, l'era industrial inventa màquines per anar més ràpid i simplificar processos. I s'ha creat un tabú molt fort en contra de la lentitud. Lent va passar a ser una paraula negativa, tenia connotacions, per això ens fa por alentir el ritme i que es riguin de nosaltres, s'enfadin, ens critiquin. Ens costa reconciliar-nos amb la tortuga interior que tots portem a dins.

Perquè la gent lenta ens sembla poc eficient.

Hem vinculat rapidesa i eficiència, i és mentida. L'eficàcia demana sempre la velocitat justa. Les coses s'han de fer bé, tan bé com sigui possible, no tan ràpid com sigui possible. Aquest canvi de xip que proposo ho canvia tot, s'obren noves opcions, ens ha de permetre viure millor, treballar millor.

On és més urgent la lentitud?

En la salut, les relacions afectives, l'economia, els problemes socials. He escrit el llibre amb urgència (però sense presses) perquè amb la crisi financera som en un punt d'inflexió, ara tot és possible, ho podem qüestionar tot, i vull fer-ho des de l'òptica de la lentitud.

La societat del consum s'ha basat en la compra impulsiva, ràpida.

Vam inventar la teràpia de comprar, com si anar al centre comercial fos un medicament per tapar els problemes, per evitar fer-te preguntes profundes. Un dels impulsos de la cultura de la velocitat és l'hiperconsumisme, el consum passa a ser un fi en si mateix.

¿La pressa és una addició més o és l'addició que genera les altres?

A nivell químic, biològic, cerebral, és una addicció. La lentitud ens provoca símptomes semblants al drogoaddicte a qui li treuen l'heroïna. Però alhora moltes altres addiccions i problemes tenen a veure amb el fet de voler-ho resoldre tot de pressa. Saltem de dieta en dieta, si tenim un problema de parella pensem que es resol amb una capsa de bombons. Ens caldria una cirurgia profunda i estem tapant la crisi amb una tireta.

La lentitud no pot ser tampoc una solució màgica, seria contradictori vendre-la així.

No, sabem que és una filosofia de vida. Ajuda a establir quines són les meves prioritats, la meva manera de viure. Però a través de la lentitud pots anar fent una recepta que et servirà tant en la vida privada com en la feina.

La lentitud ja estava inventada, és redescobrir la sopa d'all.

Això és irònic en la meva obra. Em considero una persona moderna, tinc iPhone, utilitzo la tecnologia. Però no em fa res admetre que les idees més poderoses són antigues, com les grans virtuts. La paciència i la humilitat són imprescindibles per implementar la cultura lenta. Ho havíem oblidat pel virus de la pressa.

La tecnologia ens ha fet embogir?

No crec que la tecnologia sigui bona o dolenta. Cada cop que apareix una nova tecnologia al principi no sabem com fer-la servir, hem d'elaborar protocols.

Però ara la societat ret culte a la immediatesa.

És un cercle viciós, el de la instantaneïtat. Sóc optimista i sé que ho canviarem. Ja hi ha grans empreses que demanen que la gent apagui els mòbils a les reunions, i els funciona, tenen empleats més productius. S'han de fer servir quan tenen sentit, i saber desconnectar.

La gent vol desaccelerar de pressa?

Som tan impacients que volem desaccelerar urgentment: em ve a veure gent que em diu que ha de reconnectar amb si mateix, fan ioga i surten corrents a fer meditació. La revolució slow serà lenta. No canviarem el món en 5 anys. Hem d'alentir el ritme a poc a poc. I no ho pots fer tu sol. No pots declarar la lentitud unilateralment. Hi ha d'haver diàleg a la família, a l'empresa, perquè la gent ho entengui.

El seu repte és introduir el discurs en el món ràpid i amb mètodes ràpids.

Remo contra corrent i ensopego amb paradoxes tot el dia. He de lliurar el missatge de la lentitud amb rapidesa, em demanen talls de veu de 30 segons, m'han demanat articles per a blogs de només 500 paraules com a màxim. M'han encarregat que expliqui la lentitud en un tuit. Intento aplicar la filosofia slow amb les seves paradoxes, però buscar també altres moments amb més matisos.

Què veu més probable, retirar-se a la vida contemplativa o cedir a la velocitat?

Jo sóc una persona ràpida. Deixar la ciutat i fer-me monjo budista és impensable. Però la lentitud no és llençar l'iPhone i anar al camp a cultivar pastanaga biològica. Seria una manera, però no l'única. És el xip. Que tot anés lent seria horrible. No sóc fan de la mala lentitud, com per exemple la burocràcia. El més revolucionari és trobar la bona lentitud. Dedico la meva vida a aquesta croada.

Ho aconsegueix a casa?

Sí, som una família slow . Els meus fills tenen 14 i 11 anys, fan extraescolars, però no tenen agendes plenes. La petita no té telèfon, el gran sí, però crec que està vacunat contra el virus de la pressa. Fem vacances molt slow , al camp, dues setmanes sense internet, i els llegeixo Tintín en francès perquè n'aprenguin.

L'ordinador ha entrat al seu llit?

Tenim una regla, els aparells fora del dormitori. De vegades no hi ha més remei, però en general no deixem que s'hi quedin, tampoc els telèfons. Hi ha gent que m'admet, en les conferències, que s'aixeca a les 3 de la matinada per anar al lavabo i ho aprofita per mirar si té mails. S'hi juguen la salut, un infart, amb aquest ritme.

La seva esquena està millor?

Sí, gràcies. Alçava la bandera de la lentitud i havia mantingut una sèrie de solucions ràpides per al meu mal d'esquena: anar canviant de teràpies -acupuntura, Pilates, un curandero brasiler-. Al final em feien mal les cames i vaig fer-ho servir de ganxo per fer el llibre i per encetar un ús lent del ioga. I m'ha millorat.

¿En temes de salut i alimentació és on busquem més solucions ràpides?

És una metàfora, és on busquem més drecera. Vull perdre deu quilos abans de l'estiu, vull rejovenir deu anys abans de la boda, i ja sabem que no funcionen. Fins i tot la liposucció fa que torni el greix a altres parts del cos.

Vostè critica els remeis que en coreà anomenen pixar a sobre de la cama congelada .

És l'expressió que em fa més gràcia. Un alleujament instantani, perquè el pipí està calent, i després es congela i és pitjor el remei.

On serà d'aquí 10 anys? ¿Continuarà amb la causa?

Un amic em va dir: "Has trobat la feina de la teva vida". I vaig pensar que té raó. Hi crec profundament, tinc públic, noto que la gent hi té interès.

I si el món ja és lent?

Llavors seré l'abanderat de la rapidesa. No, seriosament, la revolució serà lenta, com la del feminisme. Sempre la cultura dominant triga a acceptar el que dius i incorporar-ho. D'aquí 50 anys ens preguntarem: "Per què ens costava tant alentir el ritme?"

L'han anomenat el padrí de l' slow movement .

Exacte, o alenteixes el ritme o apareixeràs amb el cap d'un cavall. No és el missatge que més em convé, em temo. M'agrada agitar, fer conferències, comprovar com són rebudes les idees i evolucionar-les.

¿Ara quan acabem l'entrevista mirarà de seguida l'iPhone a veure quants missatges té?

No se m'havia ni acudit, i fa hores que no el miro. Havia arribat a ser addicte al mail, però amb coratge, determinació i imaginació he recuperat la calma. Un correu d'avui no tindrà cap importància a llarg termini. No podem privilegiar el que és urgent per sobre del que és important.