06/04/2011

Benvinguts a l'estat del malestar

1 min

Resumint, l'oposició diu que Mas vol carregar-se l'estat del benestar i Mas replica que és el PSOE el que vol que se'l carregui. I jo que no m'ho crec. Perquè la crisi existeix, perquè em costa entendre un món tan simple amb governants d'intencions malignes, i perquè si me'ls cregués acabaria deduint que el benestar s'ha mort del tot perquè en el fons tothom se'l vol carregar i encolomar-li el mort a l'altre. En l'argumentació em recorden, amb tota la distància, la meva mare quan vaig començar a tornar tard de nit de jovenet i em deia "Això només ho fas per fer-me patir a mi". I no, la veritat és que jo ho feia per causes tan complexes com intentar lligar. I com que el poc èxit m'obligava a allargar la nit, l'acabava fent patir a ella, com a dany col·lateral. Ho poso d'exemple per un motiu senzill, i és que si li diguessin a Mas: "Vigili, perquè amb el que fa, forçat per la crisi i per unes circumstàncies duríssimes, es pot carregar l'estat del benestar", l'alerta i el rol de l'oposició seria molt més creïble. I com que estic segur que a Mas l'ofèn que el caricaturitzin com a home que ve a carregar-se la sanitat i l'escola públiques per la cara, perquè és així de dolent, potser tampoc hauria de tornar-s'hi rebotant el mateix argument maligne contra Zapatero. Ja sé que em direu que si escric això és que no sé com va la política, i us hauré de respondre que potser sí que ho sé, però no m'agrada.

stats