20/03/2013

Assessoraments de jutjat de guàrdia

1 min

Hi ha un degoteig de sentències de jutges sobre les preferents de les caixes. En dos dies, un jutge de Mataró ha donat la raó a una jubilada perquè troba que no la van informar prou bé recomanant-li un producte de risc, mentre que un jutge de Barcelona ha donat la raó a l'antiga Caixa Laietana perquè considera que el professor a qui li van canviar subordinades per accions sí que podia entendre que allò no era segur. Ahir, en una entrevista a l'ARA, l'economista mallorquí Pau A. Montserrat sintetitzava molt bé el context que explica tots els casos: els clients pensàvem que a les caixes ens assessoraven, quan ja s'havien convertit en comercials que ens "col·locaven" els productes que els interessava. Ja que parlem de bancs, el concepte interès és clau. Per tradició, anem (perdó, anàvem) als bancs esperant trobar un professional que vetllaria per l'interès del client, i no per l'interès de l'entitat. Hi havia més personal als bancs, el 2008, que no pas metges, i molts clients pensaven que anaven a passar visita i superar uns tests de viabilitat, no a la borsa. Els jutges aniran sentenciant cas a cas qui estava preparat per discernir el que li deien i qui no. No serà fàcil, perquè Método 3 és gairebé omnipotent i omnipresent però no va tenir temps per gravar totes les converses entre caixes i clients i, per tant, sempre hi haurà interpretacions. De tota manera, i al marge de les sentències, hi ha tants testimonis de com anava, hi ha tantes evidències en forma de cartes seductores convidant-te a endeutar-te, que la sentència moral ja està dictada.

stats