CARRETERES SECUNDÀRIES
Misc 04/11/2012

El tauler d'escacs de Jordi López (i 2)

i
Bru Rovira
3 min
CAMPIÓ DE FRANÇA 
 Fahim Mohammad, un nen  de 12 anys sense papers, va proclamar-se campió d'escacs de França. La victòria va evitar la seva expulsió del país.

Jordi López, el secretari tècnic de la Federació Francesa d'Escacs, ens parlava en un anterior article de Fahim Mohammad, el nen de 12 anys de Bangla Desh que va proclamar-se campió de França de la seva categoria i va evitar d'aquesta manera que l'expulsessin del país, ja que ell i el seu pare eren uns sensepapers que vivien en centres d'acollida i menjaven gràcies a la caritat pública i a la solidaritat dels veïns. Jordi López deia que la vida és pur atzar. I que si l'atzar li va fer conèixer el Fahim i seleccionar-lo per a l'equip nacional també s'ha d'atribuir a l'atzar el fet que un dia conegués una de les dones més riques del país, la siriana Nahed Ojjeh. Una dona plena de misteri, amant de Roland Dumas, relacionada en el cas de corrupció Elf.

-Potser una espia -que li dic.

-Potser -reflexiona Jordi López-. Però també -afegeix- una gran mecenes de les arts. ¿Sap que va comprar el manuscrit original de Viatge al fons de la nit , de Céline, per regalar-lo a la Biblioteca Nacional?

Nahed Ojjeh, explica aquest català que va aprendre a jugar als escacs al Foment Martinenc de Barcelona, era la vídua del traficant d'armes Akram Ojjeh; filla de l'antic ministre de Defensa Moustafa Tlass; germana del general Tlass, que recentment ha desertat del règim de Baixar al-Assad.

-Doncs resulta que la senyora -continua Jordi López- havia après a jugar als escacs amb el seu pare. I un dia hi va voler tornar a jugar i va dir a la seva secretària que li busqués un professor.

-I aquí és on entra vostè.

-Encara no. La secretària busca un club d'escacs i marca el primer número, per ordre alfabètic. L'home que agafa el telèfon -a qui anomenarem Philipe- veu que hi ha diners a guanyar. S'ofereix ell mateix com a professor particular. Un dia, durant les classes, madame li diu que vol comprar un club i fer-ne una mena del Reial Madrid dels escacs. Aleshores és quan el Philipe em truca a mi. El Philipe ens explica que hi ha una senyora amb molts diners que ens vol comprar. Fa d'intermediari, però mai ens presenta la senyora. Fins que un dia la senyora s'assabenta que el Philipe és un antic atracador, un pistoler, que ha après a jugar als escacs a la presó, i se'n desfà. Compra el nostre club, li posa el nom de club NAO. Contracta els millors jugadors. Aviat pugem a la primera divisió. Guanyem quatre anys seguits el campionat de França i dos els campionats d'Europa, que és com guanyar la Lliga i la Champions. Fins que madame Ojjeh té alguns problemes econòmics i judicials -o potser el club ha deixat de divertir-la- i se'n desfà.

-I vostè es queda sense feina.

-Una vegada més apareix l'atzar i em contracten a la Federació Francesa. Ara, però, la visió que tenim dels escacs ha canviat molt. És una de les millors eines per a la integració. Hem deixat els palaus, els clubs socials, per anar als barris, a l'extraradi de les grans ciutats.

"Potser això és un signe de progrés", em sembla entendre que remuga Jordi López mentre s'apuja el coll de la jaqueta camí del metro i jo em quedo mirant la foto que Le Monde li ha dedicat, en color i a tota pàgina, al nen de Bangla Desh, Fahim Mohammad, un sensepapers, un il·legal, salvat de l'expulsió gràcies als escacs.

stats