07/10/2011

Una bomba a Mogadiscio, un míssil al Iemen

2 min
Un soldat patrulla enmig dels estralls provocats per un atemptat suïcida amb bomba, dimarts a Mogadiscio, que va provocar 57 morts.

Un camió bomba explotava dimarts en una zona comercial del centre de Mogadiscio i matava més de cent persones. Cinc dies abans, un avió no tripulat de l'exèrcit dels EUA va llençar un míssil contra el dirigent d'Al-Qaida i ciutadà nord-americà Anuar al-Aulaki, que el va matar a ell i als que l'acompanyaven.

Existeix alguna relació entre la bomba de Mogadiscio i el míssil al Iemen? Probablement, no. Però si bé sembla evident que els fets no són una seqüència causa-efecte, també ho és que ni un ni l'altre es poden entendre sense treure conclusions sobre el desenvolupament de la política, la violència i la guerra a la Banya d'Àfrica. I la posició nostra, la d'Occident, en relació als problemes dels iemenites i els somalis.

Somàlia, sempre oblidada, ha tornat a l'actualitat els últims mesos a causa de la sequera que pateix el país i que està provocant milers de refugiats i una gran mortalitat. El Iemen s'ha convertit en un dels escenaris més actius de les anomenades revoltes àrabs. La fam a Somàlia i el clam popular dels iemenites a favor de la democràcia i la justícia han mobilitzat durant mesos una opinió favorable a causa dels problemes de la regió.

Aquest interès desconegut -que sempre és cíclic i s'esfuma amb la mateixa velocitat en què arriba- ha produït que també els polítics occidentals s'hagin vist obligats a parlar-ne. Així, el mateix president dels EUA va declarar que li semblaven correctes les demandes dels iemenites, i la Casa Blanca va recomanar en públic -en privat sembla que les coses van d'una altra manera- que el president Sàleh deixés la presidència i obrís el camí d'un procés democràtic.

A Somàlia, d'altra banda, a l'agost es va afavorir una ofensiva del govern i de la Unió Africana per foragitar de la capital els islamistes d'Al-Xabab, i es van fer declaracions sobre el compromís amb el poble somali afamat i la protecció de l'ajuda humanitària.

Qüestió de prioritats

Tot plegat, doncs, ha estat com si hi hagués hagut un interès polític real a favor dels canvis en els dos països. Per la democràcia al Iemen. Per construir finalment un estat a Somàlia. Al costat d'aquesta activitat política i diplomàtica, però, els fets ens diuen que la guerra que de veritat ens interessa, la "nostra", és la guerra contra el terrorisme. I que és aquesta guerra -i no la fam, les revoltes o la democràcia- la que fa decidir les nostres prioritats a la regió.

Així, davant la dificultat per buscar una sortida política i democràtica al Iemen, els EUA ja fa mesos que estan embarcats en una guerra bruta en contra d'Al-Qaida i actuen al país pel seu compte, fora de la llei -o hem d'entendre que ho fan d'acord amb el president que diuen que ha de dimitir?

A Somàlia, la fam i la insuportable imatge que provoca, ens han portat uns mesos d'un cert interès per la població. Però la prioritat segueix sent la lluita antiterrorista i la pirateria. La bomba de Moga i el míssil del Iemen ens retornen, doncs, a la realitat: la guerra, guerra bruta, guerra imperial, guerra terrorista, guerra sense llei, que és la lletra que hem de llegir per sota dels cants de sirena de la política.

stats