CARRETERES SECUNDÀRIES
Misc 06/10/2013

Vergonya europea

i
Bru Rovira
3 min

Els vaixells que arriben a Lampedusa no vénen d'un món inexplorat i remot que ens sigui desconegut: són les pàgines obertes del llibre d'història dels conflictes actuals que hi ha al voltant de la Mediterrània, quasi tots derivats de la lluita pel control dels recursos naturals. Conflictes que s'endinsen en el continent africà fins a les regions tropicals de Centreàfrica o la República Democràtica del Congo, els deserts del Sahel, els escenaris de la Primavera Àrab, els camps de petroli del Pròxim Orient i del Sudan o l'oblidada Banya d'Àfrica. Conflictes de la pobresa i les tensions del nou ordre mundial que, dins de l'àrea mediterrània, avui es focalitzen a Síria, però que afecten tota una regió sencera, des de l'Afganistan fins a Turquia.

Tot i el soroll i la irritació que provoca a Europa aquesta immigració que ja s'ha convertit en un dels grans eixos del debat polític i en l'argument més sòlid dels nous populismes feixistes - l'altre , del qual no sabem res ni tampoc ens cal, és el culpable dels nostres problemes-, les dades de l'ACNUR (l'agència de l'ONU per als refugiats) indiquen que els països europeus són els menys afectats per l'onada de refugiats i els menys solidaris.

Així, a Europa només Alemanya ocupava l'any 2012 un lloc important en l'acollida de refugiats, amb quasi 600.000 persones registrades, una xifra que la situa per darrere de l'Iran -amb prop de 900.000- i molt per sota del Pakistan, amb més d'un milió i mig de refugiats. Abans de trobar a la llista un nou país europeu acollidor que no sigui Alemanya, encara hi ha països com Kènia, Síria, Etiòpia, el Txad o Turquia amb una població superior de refugiats. I tot això, sense comptar els desplaçats interns, que, només en l'actual i oblidat conflicte de Centreàfrica, ja superen les 180.000 persones. Europa, doncs, malgrat les aparences, s'ocupa escassament d'acollir la gent necessitada que truca a la porta, i cada vegada es mostra més insensible a l'hora d'ajudar els països pobres -l'ajuda al desenvolupament ha estat la primera sacrificada de la crisi- si no és a canvi d'interessos particulars, siguin econòmics o siguin estratègics.

Però pel que fa a la cridòria, al fals sentimentalisme i al victimisme, Europa no té competidors. Fins i tot el Papa, quan va arribar a Roma des de Llatinoamèrica, es va adonar d'aquest despropòsit i va decidir que el seu primer viatge oficial italià, europeu, seria a l'illa de Lampedusa. Hi va anar l'estiu passat, justament després que uns emigrants clandestins fossin descoberts amagats a les nanses de pesca d'un vaixell tunisià, i els mariners de l'embarcació els tiressin a l'aigua, on van morir davant la mirada terroritzada dels 95 emigrants d'una pastera que navegava a la deriva. "Qui és el responsable de la sang d'aquests germans?", va preguntar el Papa durant la missa que va celebrar en un altar construït amb la fusta d'una pastera embarrancada a l'illa. Mentrestant, alguns polítics italians s'omplien de vergonya aquest mateix estiu incitant a l'odi racial amb declaracions en contra de la ministra d'Integració, la italiana d'origen congolès Cécile Kyenge, tractant-la d'"orangutan" -ho va fer el vicepresident del Senat-, tirant-li un parell de plàtans durant un míting o sorprenent-se, com va fer una consellera de la Lliga Nord, que "ningú la violi pel carrer". Pocs mesos després de la visita del Papa a Lampedusa, l'illa del sud de Sicília ha tornat ara a viure una tragèdia que encongeix el cor -amb una quantitat insuportable d'infants i dones morts- i el mateix Papa ha pronunciat la paraula vergonya per referir-s'hi. Segons un periodista italià, el nombre de persones mortes durant l'intent de travessar la Mediterrània s'eleva per sobre de les vint mil durant els darrers anys.

Contra les màfies

Europa, però, només sembla interessada una vegada i una altra a discutir aquesta tragèdia des del punt de vista de la seguretat, les màfies, les quotes -"hem de multiplicar els esforços per combatre als traficants que exploten la desesperació humana", ha dit la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström-, però segueix eludint la qüestió principal sobre les responsabilitats i la configuració d'aquest nou mapa del món agitat per una violència amb causes molt arrelades en conflictes que tenen els seus interessos en les nostres pròpies economies.

Avui la reconstrucció de la destrucció de Líbia s'ha convertit en una gran oportunitat dels negocis europeus, com ho ha estat l'Iraq i passarà amb Síria. A Líbia, Espanya hi té una expectativa d'inversions de més de 25.000 milions, amb unes 900.000 cases per construir. França i Itàlia, per la seva banda, han estat els principals beneficiaris dels negocis de la postguerra líbia, en un país que va deixar milers de persones estrangeres sense feina, algunes de les quals van morir camí de Lampedusa i d'altres són tractades a Europa com una plaga que destrueix la cohesió de la nostra societat.

stats