OBSERVATORI D'ÀFRICA

La República Centreafricana es dessagna

La República Centreafricana (RCA) es dessagna i s'endinsa en una crisi humana de dimensions imprevisibles. Fins fa dues setmanes això passava davant la ignorància i l'abandonament més absolut de la comunitat internacional. Però el 25 de setembre, la crisi de la RCA va poder entrar, amb calçador, a l'ordre del dia del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Ho va fer a peu de pàgina, després que es tractés el tema de les armes químiques a Síria i el de les aspiracions nuclears a l'Iran.

De la RCA se'n va parlar poc. No hi va haver cap acord. Però almenys, a partir d'ara, la comunitat internacional ja no podrà dir que no està informada sobre el que està passant al país africà. "Milions de persones -va dir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon- viuen abandonades i es poden convertir en víctimes enmig del caos que assola el país". Malgrat que es reconegui l'emergència humanitària, l'ONU no està disposada a oferir ni la meitat dels diners que ella mateixa considera necessaris per estabilitzar la situació del país.

La RCA va patir fa sis mesos un cop militar que va obligar a abandonar el país el dictador François Bozizé, un antic colpista que es va apoderar del poder el 2003 i que, malgrat algunes proclames de bona voluntat democràtica per acontentar els països occidentals sobre possibles eleccions, tot indicava que tenia més aviat la intenció de governar amb caràcter vitalici.

El cop militar contra Bozizé el va protagonitzar una aliança de forces armades d'identitat musulmana sota el nom de Séléka, una paraula que en llengua sango vol dir precisament aliança . Després d'una guerra civil de baixa intensitat, la Séléka havia acordat governar en coalició amb Bozizé, però, una vegada al poder, només en tres dies es va apoderar de Bangui, la capital, i va obligar Bozizé a fugir. El 24 de març Michel Djotodia es convertia en el primer president musulmà, i ho feia amb l'ajuda inestimable de mercenaris sudanesos i txadians (musulmans tots ells, el 80% de les forces armades de la Séléka, segons diverses fonts) en un país majoritàriament cristià on des de la creació d'un estat independent, ara fa 53 anys, només un dels sis presidents que hi ha hagut ha pogut acabar el mandat.

Des d'aleshores, la RCA ha viscut una destrucció absoluta de les seves institucions, i la població, especialment els cristians i els musulmans, viuen enfrontada en un cercle infernal d'atacs i contraatacs mutus, en què al context de l'enfrontament Occident-islam a escala universal però també veïnal -Darfur, el Txad, Mali...- s'hi ha de sumar el conflicte regional entre les poblacions agrícoles -majoritàriament cristianes- i les nòmades musulmanes.

Violència descontrolada

Fa uns dies, un periodista francès que va arribar a la població de Bouca explicava, com un exemple més del que està passant, que un grup de milicians cristians havien massacrat 40 musulmans en menys d'una hora i els havien cremat les cases, i que després una trentena de cristians havien estat també assassinats i 300 de les seves cases havien estat cremades. El bisbe de Bangassou, l'espanyol Juan José Aguirre, un missioner combonià que fa més de trenta anys que viu a la RCA, ha denunciat que els rebels de la Séléka s'han dedicat a destruir les escoles i les missions cristianes, però han respectat les mesquites i els comerços musulmans.

Als centenars de morts, s'hi ha de sumar el desplaçament intern de més de 400.000 refugiats. La Creu Roja, per la seva banda, ha alertat sobre la greu situació sanitària en un país on només queden set cirurgians per a una població de quatre milions de persones. MSF, que té diversos projectes al país, també alerta sobre l'augment dels casos de malària, tuberculosi, desnutrició i xarampió que amenacen una població abandonada.

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF