Mali, urnes sobre el camp de batalla
Les eleccions a Mali tenen una data, el 7 de juliol. L'ha fixat el president de la República Francesa, François Hollande, l'home que va decidir la intervenció militar del mes de gener, i que ara té pressa per reconduir la força de les armes en la força del combat polític. Hollande hi va insistir aquesta setmana davant del seu homòleg del Níger, Mahamadou Issoufou, i repeteix el mateix cada vegada que l'hi pregunten: les eleccions del mes de juliol s'han de celebrar costi el que costi, ja que només una societat civil organitzada i forta podrà encarar la lluita contra el terrorisme i serà capaç de construir el futur del país, després del trauma i els problemes provocats per la guerra.
Aquesta pressa perquè se celebrin les eleccions i perquè, juntament amb el desplegament de les forces internacionals que han de substituir els francesos, es desplegui una administració civil capaç d'organitzar els comicis -"a tot el territori", recalca Hollande- xoca, però, amb noves dificultats cada dia que passa. Divendres dos nous atemptats suïcides van tenir lloc a les ciutats de Ménaka i Gossi, amb un total de quatre morts i dos ferits. A Ménaka, una ciutat situada a uns 300 quilòmetres a l'est de Goa, un atacant suïcida va provar d'entrar amb un cotxe carregat d'explosius fins al campament militar de l'exèrcit malià, on va fer explotar el cotxe després de ser tirotejat. L'atemptat de Gossi, uns 180 km al sud-oest de Gao, el van protagonitzar tres suïcides, que van morir després d'activar els explosius i ferir deu soldats malians. Aquests nous atemptats s'han de sumar a la desena d'atemptats fets fins ara i posen de manifest que, malgrat la guerra, encara hi ha grups de jihadistes que segueixen operatius i viuen barrejats entre la població civil.
A la regió de Kidal, d'altra banda, els tuaregs representats per l'MNLA, el moviment polític militar laic que ha declarat la independència d'Azawad, segueixen controlant la capital i es neguen a entregar les armes. Dilluns es va celebrar una reunió entre diferents caps tuaregs regionals que van decidir constituir un Alt Consell d'Azawad amb l'objectiu de negociar una "solució política" a les seves aspiracions independentistes. De moment, mentre l'exèrcit malià té bloquejada l'entrada a Kidal, l'MNLA accepta la presència dels soldats francesos i txadians, i aquests últims mantenen una situació ambigua, a l'espera que arribin les forces internacionals -el desplegament dels 12.500 cascos blaus està previst per al dia 1 de juny- i es decideixi una solució política sobre la construcció del nou estat i la qüestió tuareg.
Mentrestant, els efectes regionals de la guerra segueixen manifestant-se en tercers països. Així, a finals d'abril, en una petit ciutat de pescadors nigeriana, Baga, al costat del llac Txad, un grup de combatents de la secta Boko Haram -la mateixa que va segrestar una família francesa i que ha lluitat a Mali- van atacar una patrulla de soldats; en van matar un i en van ferir cinc. Segons explica el periodista Serge Michel, que va visitar Baga el dia 6, la venjança de l'exèrcit ha estat criminal. S'han matat més de dues-centes persones i s'han cremat 2.275 cases.
I també s'ha de sumar a les conseqüències regionals de la guerra el fet que el dictador Idriss Déby consolidi la seva posició com a governant del Txad, un país al qual s'agraeix la contribució en els combats més difícils, i que acaba de viure un obscur "cop d'estat", sense que se li demanin comptes a Déby sobre les represàlies contra els seus contrincants polítics, ni com es gasta les riqueses del petroli del país, en benefici propi i de l'exèrcit. Hollande té pressa per a les eleccions a Mali, però és evident que tot el que ha mogut la guerra no es podrà ajustar repartint les urnes a "tot" el territori, ja que "tot" ja sobrepassa Mali i cal que a partir d'ara es parli de "tota" la regió del Sahel, com molt bé ha dit el president senegalès, Macky Sall.
