Mali: un camell a la cassola

La tràgica història d'un camell que ha acabat a la cassola s'ha convertit en la paràbola de la guerra de Mali, justament quan es compleixen tres mesos de la intervenció militar francesa. El camell en qüestió és un regal que les autoritats de Tombouctou li van oferir el 2 de febrer a Hollande durant la seva triomfal visita a la ciutat acabada d'alliberar. Hi ha unes imatges de televisió fàcilment accessibles on es veu Hollande parlant aquell dia amb el seu homòleg malià, Dioncounda Traoré, enmig d'un soroll ensordidor per sobre del qual s'imposa el plor angoixat de l'animal. Hollande fa el gest paternal d'acariciar-lo, però el camell aparta el cap i els seus plors augmenten fins a convertir-se en un gemec encara més fort. "Sempre que pugui -li diu Hollande a Traoré, mirant de posar una mica d'humor a l'escena- me'n serviré com a mitjà de transport".

Sembla que les autoritats diplomàtiques franceses tenien instruccions de vacunar l'animal i enviar-lo a París en un vol militar i el que van fer, finalment, va ser regalar-lo a una família tuareg que vivia instal·lada als afores de la ciutat. El fet de deixar el camell a Mali, però, no volia dir que des de París no se'n seguissin els passos i, segons assegura la revista Valeurs Actuelles , el titular de Defensa, Jean-Yves le Drian, s'ocupava d'informar puntualment al consell de ministres sobre la salut i el creixement de l'animal. Fins que a finals de març va haver de donar la tràgica notícia: la família encarregada de cuidar el camell se l'havia cruspit.

Aquesta mort sobtada i inesperada ha estat més mal païda per les autoritats de Mali que per la presidència francesa. Així, els malians, contrariats -"ens fa vergonya el que li ha passat al camell", ha declarat una autoritat local a l'agència Reuters-, han decidit regalar un nou exemplar i aquesta vegada pretenen que l'animal, un animal "més gran i més bonic" que l'anterior, viatgi directament a París. El rebombori que ha provocat que la família es mengés el primer camell ha fet, d'altra banda, que les xarxes socials africanes s'ocupessin de la notícia i ha transcendit -sense que hi hagi cap confirmació més enllà de la certesa emocional- que el malaguanyat primer camell l'haurien robat a un home de Tombouctou que l'havia perdut durant un bombardeig francès mentre fugia.

En uns moments en què la popularitat d'Hollande està sota mínims, la història del camell ha servit per fer tota mena de sarcasmes sobre el president, en una societat en la qual més que la guerra de Mali -la vida dels malians, per ser més precisos- el que realment preocupa és l'amenaça de remenar els secrets i les vergonyes de les finances franceses, i per tant europees, i desvelar com la crisi econòmica té arrels més ben assentades en el funcionament dels mercats financers, la fuga de capitals, els paradisos fiscals i l'impagament dels impostos que no pas en el cost dels serveis públics i els desajustos de l'estat del benestar.

Objectius complerts

Pel que fa a la guerra de Mali, França considera que, exceptuant-ne l'alliberament dels segrestats, s'han complert tots els objectius que s'havien proposat quan es va decidir la intervenció militar. Amb un balanç de només cinc morts, l'exèrcit francès ja ha començat una retirada progressiva, i s'estima que els més de 4.000 soldats desplaçats es reduiran a 2.000 a l'estiu i només en quedaran mil a principis de l'any 2014, per fer missions en contra dels focus jihadistes que hi pugui haver. Al mateix temps, aquests últims soldats donaran suport al contingent internacional de l'ONU, que, segons Ban Ki-moon, desplegarà fins a 11.200 cascos blaus sobre el territori. Durant els tres mesos de combat, s'ha recuperat el nord del país i s'ha descobert que l'enemic , la coalició de grups jihadistes que havien desestabilitzat un país sencer i controlaven un territori més gran que França, no sumava més de 2.000 combatents, uns 400 dels quals han mort i 100 dels quals han estat fets presoners. De la resta, es calcula que o bé han fugit als països veïns o bé viuen amagats entre la població. Un dels fets més destacables d'aquests soldats de la jihad ha estat constatar que entre les seves files hi havia molts nens de 14 a 16 anys, i tots anaven drogats al combat.

Ara comença la segona part de la guerra: el desplegament de les forces internacionals, la reconstrucció del país, les eleccions convocades per al mes de juny i el retorn dels desplaçats i dels refugiats -encara sumen 400.000 persones i, segons denuncien les ONG, hi ha camps a Mauritània on moren 25 nens diaris de desnutrició-. S'haurà de discutir també el nou disseny de l'estat i l'encaix que hi han de tenir els diferents pobles, especialment els tuaregs; precisament un grup tuareg, l'MNLA, controla la ciutat de Kidal i no hi deixa entrar l'exèrcit de Mali.

La por, però, una por que confirmen els fets cada dia que passa, és que més enllà de la guerra en contra dels grups terroristes no hi hagi la voluntat ni el compromís de construir un projecte polític i econòmic raonable. En aquest cas, tota la regió entrarà en un estat de pobresa, estancament i violència pitjor que la que ja hi havia abans de la guerra. Ara mateix, per exemple, ja es comença a dir des del Pentàgon que les forces africanes que s'han de desplegar a la regió són "totalment incapaces" i no estan a "l'altura de les circumstàncies". Sembla com si ja s'acceptés d'entrada que la regió quedarà abandonada i només s'hi vigilarà que no es revifin els grups jihadistes. I heus aquí que la història del camell serveix com una paràbola: els que se l'han menjat sabien que s'ha d'aprofitar qualsevol oportunitat que es presenti, abans que sigui massa tard. Els que el van deixar a terra, sabien que hi deixaven un país sencer.