17/03/2013

Espies disfressats de metges i periodistes

4 min

A la pel·lícula sobre la cacera i la mort de Bin Laden, La nit més fosca , feta per la nord-americana Kathryn Bigelow -que també va dirigir En terra hostil -, hi ha una escena en què es veu un home dels equips sanitaris de vacunació pakistanesos acompanyat d'una infermera que demanen per entrar a la casa en què s'amaga el dirigent d'Al-Qaida, a la ciutat pakistanesa d'Abbottabad. Amb l'excusa d'una campanya de vacunació, el que pretenen aquests sanitaris és donar un cop d'ull a l'interior de la casa, recollir informació sobre la possible presència de Bin Laden i, si poden, vacunar algun dels nens que hi viuen per aconseguir una mostra de sang que permeti conèixer-ne l'ADN.

Els sanitaris, evidentment, treballen per a la CIA i formen part de la cacera que ha començat per aniquilar Bin Laden. El final de la història és prou conegut, malgrat que el fets tal com van passar realment sempre quedaran deformats per aquesta pel·lícula, que ja s'ha convertit en la versió oficial gràcies a la poderosa força simbòlica de la indústria del cinema nord-americà, capaç d'acaparar totes les emocions d'una narració en un mateix bàndol. Com sempre passa en les pel·lícules de propaganda bèl·lica, l'enemic només hi té un paper de figurant i la seva funció més meritòria és la de facilitar una bona història, que, en aquest cas, és una bona història nord-americana.

Però del que volia parlar no és de la pel·lícula, sinó d'aquests sanitaris a la porta de la casa. Un home de bé i la seva acompanyant, la presència dels quals no seria possible sense un pla de la CIA, que, segons s'ha anat coneixent, comença amb la contractació d'un reputat metge pakistanès perquè organitzi una campanya de vacunació regional. L'objectiu, però, és arribar a la casa de Bin Laden. Per no crear susceptibilitats entre la població local ni alertar els fidels del dirigent d'Al-Qaida, la campanya comença amb una vacunació massiva contra l'hepatitis B en diversos indrets de la ciutat. Es contracta personal local, s'enganxen cartells de propaganda. No es deixa de fer res del que s'acostuma a fer en una campanya "de veritat". Si bé, quan es tracta de donar la segona dosi de la vacuna -que normalment s'administra al cap d'un mes-, hi ha barris on no es torna. Bin Laden ja ha estat localitzat i als nens vacunats se'ls ha acabat el paper de figurants, malgrat que encara quedin dues dosis de la vacuna per completar el tractament.

A finals del desembre passat, nou persones dels equips de vacunació contra la poliomielitis d'una campanya organitzada per l'ONU al Pakistan -aquesta vegada amb l'únic objectiu de vacunar- eren assassinades. Al gener se n'assassinaven set més. També a Kano, a Nigèria, nou persones eren assassinades durant una campanya de vacunació. Aquests crims van obligar a aturar temporalment les vacunacions i la premsa internacional es va exclamar amb vehemència sobre el greu perjudici per a la salut de les poblacions, assenyalant com a culpables d'aquest despropòsit "la ignorància de les poblacions" i "l'obscurantisme" dels poders locals i dels seus líders religiosos.

El mes de juliol, els talibans del nord del Waziristan, al Pakistan, havien anunciat que boicotejarien la campanya. En un comunicat fet públic es feien una pregunta: "Quina és la necessitat d'una vacunació feta per ànimes bones disposades a gastar milions de dòlars quan només està contaminat un nen entre milers de nens, mentre que les mateixes ànimes bones ens ataquen amb avions no tripulats ( drones ) i maten centenars de nens innocents, dones i ancians".

Vacunes amb explicacions

Les campanyes de vacunació sempre han estat un objectiu difícil entre poblacions que no tenen clars els beneficis de les vacunes. Jo mateix vaig assistir a la vacunació contra la poliomielitis a una regió aïllada de l'Índia, i la gent, que havia sentit tocar campanes sobre "la guerra global contra el terrorisme", ens va rebre amb la convicció que la vacuna estava destinada a esterilitzar-los o, fins i tot, matar els nens pel simple fet de ser musulmans.

Es van haver de fer llargues reunions i explicar bé en què consistia la vacuna, abans que les mares s'oferissin a deixar vacunar els seus fills. I em va semblar perfecte que fos així: ¿us podeu imaginar desenes de persones desconegudes, carregades de "gotes màgiques", que parlen una llengua estrangera, arribant sense explicacions a un poblet del Pirineu per exigir que tots els nens se les prenguin? A Zimbabwe, la campanya mundial de la poliomielitis es va trobar amb una població que temia que la vacuna transformés els nens en porcs. El nostre món no és el món real.

Només és el nostre món. Quan vols entrar a casa d'algú, has de trucar a la porta. Presentar-te. Dir "Bon dia". I escoltar el que t'hagin d'explicar abans de dir el que tu desitges. També les bones intencions demanen un diàleg amb el beneficiari , i el beneficiari té el dret a saber de què va tot plegat i a donar-ne la seva opinió.

El fet que, com va passar amb la cacera de Bin Laden, s'utilitzi el bé de la salut amb objectius foscos, interessos militars i polítics, no ajuda a lluitar contra les malalties i les epidèmies i és, sens dubte, un fet que enterboleix molt més qualsevol campanya de salut que "l'obscurantisme de les poblacions locals".

És tan vergonyós i perillós per als mateixos sanitaris com aquesta pràctica criminal consistent a camuflar els espies com a periodistes reporters -o treballadors de les ONG- en zones de conflicte i convertir-los a tots plegats en objectiu militar.

stats